els gustos reunits: ZHU XIAO-MEI

dimarts, 17 de gener del 2017

ZHU XIAO-MEI

piano

VARIACIONS GOLDBERG

Compositor:

JOHANN SEBASTIAN BACH

Palau de la Música Catalana

16 de gener de 2017

Zhu Xiao-Mei

Ahir servidora pensà que trobaria el Palau mig ple (o mig buit) ja que a la mateixa hora també tocava el pianista del moment, Daniil Trifonov a l'auditori, però em vaig equivocar el Palau estava força ple fins hi tot havien habilitat el segon pis. La tria entre tots dos pianistes era difícil però finalment em vaig decantar per aquesta pianista xinesa, ja que penso que hi haurà més probabilitats, en un futur, de veure Daniil Trifonov (té 25 anys) mentre que Zhu Xiao-Mei no tinc aquesta certesa. Altrament per aquest bloc les Variacions Goldberg ja constituïen per elles mateixes un molt destacat atractiu.

Segons Johann Nikolaus Forkel, el primer biògraf de Bach, les Variacions Goldberg (núm. Catàleg BWV 988) van ser un encàrrec del comte Kaiserling per tal que les toqués Johann Gootlieb Goldberg (d’aquí el nom) el seu clavicordista que estava el seu servei a cort en el decurs de les nits d’insomni del Comte. Arran d’això sempre penso que si aquestes variacions fossin ben tocades tot l’auditori hauria d’acabar dormint mentre l’executant damunt l’escenari va fent i el forum roncant. Bé és un acudit (o no).

Zhu Xiao-Mei va executar les Variacions Goldberg de manera molt destre, amb pulcritud, nitidesa, les dues mans ben diferenciades, plena de matisos i una concepció pròpia de l’obra que no necessàriament ha de ser negativa, sinó enriquidora. Fins aquí tot podria fer pensar que tot va ser gairebé immillorable, però no, va faltar allò que una servidora apreciar en les Variacions Goldberg i en la música de Bach en general quan es toca amb piano i no amb clavicèmbal: subtilitat i que fins o jo conec nomes l’han tinguda Glenn Gould i Tatiana Nikolayeva, per nomenar dos músics que tenen el piano com a instrument. Al clavicèmbal, i només per anomenar un concertista viu (vull dir que és viu i respira) i no entrar en interpretacions pretèrites: el darrer que servidora creu són de referència són les de Pierre Hantaï.

I bé... així vam apreciar aquest concert.