MANON LESCAUT

MANON LESCAUT Música: Giacomo Puccini Llibret: Luigi Illica i Marco Praga A partir de l’obra literària de l’Abat de Prévost Intèrprets: Manon Lescaut          Kristine Opolais Des Grieux                 Roberto Alagna Lescaut           Massimno Cavalletti Geronte                      Brindley Sherrat Edmondo                   Zach Borichevsky Una cantant               Virginie Verrez Director d’escena      Richard Eyre Cor i Orquestra del Metropolitan de N.Y. Director musical        Fabio Luisi

05 de març de 2016

Una altra  producció del Metropolitan emesa des els cinemes Icària de Barcelona.

Potser algun dia faré una entrada al bloc parlant de Puccini, però si segueixen aquest bloc (gràcies) ja hauran intuït que no és un compositor que em faci saltar de joia, més aviat em fa aixecar la cella a causa de les costures que li veig. El cert és que llevat dels dos primers actes de Turandot i la Tosca sencera, la resta m’ho miro i m’ho escolto amb distància. Manon Lescaut no és una excepció. I aquesta producció tampoc ha ajudat gaire com comentaré més cap el final.

Bé... començarem pel millor: l’orquestra i el director. Fabio Luisi, de qui sempre hem parlat bé en aquest bloc, ahir no va decebre i va oferir una lectura de la partitura molt adequada i considerant les veus que hi havia damunt l’escenari va servir als cantant amb molta cortesia, és a dir sense passar-los pel damunt.

Els cantants: Aquest cop tampoc s’esperava a Roberto Alagna ja que estava previst Jonas Kaufmann. Aquí pensem que Roberto Alagna no hagués hagut d’acceptar aquest paper, no pas per J. Kaufmann que tampoc és del nostre deliri, sinó perquè la seva veu ja mostra símptomes de cansament i d’aspror, molt evidents en l’esperada aria “Donna non vidi mai” del primer acte i que malhauradament va acabar pitjor que va començar. No ens alegra gens.

Kristine Opolais, doncs mirin... està de moda. Opolais té una veu que no li permet gaires agilitats, del paper se’n va sortir prou bé a partir del segon acte  ja que en el primer no va estar gaire convincent on Manon és una noieta de quinze anys que arriba a Amiens procedent d’un poblet camí d’ingressar en un convent, millor en el segon on Manon ha abandonat a Des Grieux per ser l’amistançada d’un protector que li posa pis i li regala pells i joies i el tercer on Manon ha caigut en desgracia és acusada i desterrada de la Frrrance. Evidentment la senyora Opolais té un físic de molta prestància que costa imaginar-la joveneta-joveneta.

Brindley Sherratt va cantar força bé el seu paper però no el recordarem com un Geronte de referència.

Massimno Cavalletti va ser un Lescaut (germà de Manon) insuficient.

Virginie Verrez, té el paper d’una cantant, aliena a l’argument central de l’òpera, que canta un madrigal i ho va fer amb molt bon gust.

Zach Borichevsky, que tot i el seu nom és de Philadelphia, és qui obre el primer acte i certament va mostrar molta més bona voluntat que eficàcia, de moment no podem dir que tingui una veu que ens hagi atrapat, però si el seu físic, que ens recorda d’una manera, diríem més que coincident, a Thomas Hampson, mirin:

Zach Borichevsky

Thomas Hampson

Quant la producció, doncs ineficaç i que no s’explica gaire, amb unes escales, presents en el primer i segon actes, que imaginàvem volien representar l’estació de tren d’Amiens, però no, desprès hem pensat que volia representar cap altre indret d’aquella ciutat, però tampoc, és a dir que hi ha unes escales que no representen res i són de molta incomoditat pels cantants que hi han de pujar i baixar. En el segon acte, les escales s’aprofiten (imaginem que per abaratir costos) i donen directament a la cambra de Manon. El tercer acte, dramatúrgicament és molt eloqüent però igualment d'incòmode per als cantants. I bé... coses de les produccions, ja saben...

Escales

Un darrer comentari, les òperes del Metropolitan sempre són conduïdes per una cantant (de vegades per un) que fa el paper d'hostessa, és a dir, presenta l'òpera, entrevista els cantant en el decurs de les pauses o entrevista a personal del teatre, bé ahir ho va ser Deborah Voigt i no ens va agradar, va tenir tres detalls amb els cantants poc subtils.

El llibret aquí.

Vídeo de la producció: