JOAN AGUT

EL DIA QUE ES VA CREMAR EL LICEU Joan Agut Editorial Columna Barcelona 1995 186 pàgines

El 31 de gener de 1994, fou el dia que cremà el Liceu per segona vegada en la història del Teatre Líric, l’anterior incendi es produí  l’any 1861.

Un any després, 1995, Joan Agut i Rico (Barcelona 1934 – Caldes de Montbuí 2011), publicà el llibre que ens ocupa i fou el primer de la seva bibliografia. La relació de Joan Agut amb el món literari deriva de la seva activitat principal, la d’editor, activitat que el portà a dur un perible per diverses editorials fins la seva jubilació i aleshores l’autor s’inicia com escriptor.

El dia que es va cremar el Liceu aplega un seguit de 28 contes on l’autor espigola davant del lector la vida d’uns personatges anònims i fins i tot anodins que en un punt del relat són tocats per la fatalitat, entesa la fatalitat com allò més trasbalsador que commou la seva existència. I aquestes històries d’aparença senzilla prenen, tot d’una, una rellevància imprevista.

Joan Agut, en aquest primer llibre, es mostra com un escriptor d’ofici: domina els temps, la cadència i la llargària justa per a cada relat. Fa ús d’un llenguatge àgil, entenedor i pulcre que és el que dona unitat a tot el corpus de l’obra. L’autor ubica les seves ficcions en diferents indrets (cf. La ciutat, la vil.la, el poble)  i s’endinsa en diversos camps literaris i fins hi tot una incursió al món d’un altre autor, en aquest cas el conte: La doble mort de Joachim Ziemsen, clara al·lusió a La Muntanya Màgica de Thomas Mann.

Cal assenyalar que el títol d’aquest llibre solament és la denominació del primer conte.

Finalment hem d’acabar, novament, fent  un comentari referent a les editorials, en aquest cas Columna. Ja em comentat en alguna ocasió precedent la necessitat de la figura d’un corrector d’estil, aquest llibre tindria un acabat més polit si hi hagués participat una persona que se n’ocupés.

Ressenya publicada a Barcelon@llegeix: http://www.llegeixbarcelona.net/archives/20909