BENVENUTO CELLINI
Música: Hèctor Berlioz
Llibret: Léon de Wailly i Auguste
Barbier
Intèrprets:
Benvenuto Cellini John Osborn
Teresa Kathryn
Lewek
Giacomo Balducci Maurizio Muraro
Fieramosca Ashley Holland
Papa Clemente VII Eric Halfvarson
Ascanio Lidia Vinyes-Curtis
Francesco Francisco Vas
Pompéo Manel
Esteve
Hostaler Antoni Comas
|
Director musical Josep Pons
Director d’escena Terry Gilliam
Cor i Orquestra del Gran Teatre del
Liceu
Directora del cor Contxita Garcia
08/11/2015
|
Bé... doncs ja hem vist Benvenuto Cellini, aquesta producció dirigida
per Terry Gilliam i anunciada a bombo i plateret.
Benvenuto Cellini, en la seva vessant musical, no podem dir que sigui
una òpera que ens deixa sense alè. A criteri d’aquest bloc és una òpera una
mica irregular, que en algun moment sembla un pastitx i d’altres d’un lirisme
força notable, però que no va gaire més enllà de l’epidermis. No cal que els
digui que aquesta òpera no és una biografia del famós escultor o diguem-ne que
es pren les seves llicències. D’entrada, el personatge femení, en les memòries
de Cellini no existeix i el que sí és cert és l’encàrrec del Papa i que Cellini
va fer Perseu que està a la Piazza de la Signoria de Florència i poca cos més,
la resta ficció o excusa per fer una obra lírica.
Avui començarem per les veus. Vostès que tenen la amabilitat de seguir
aquest bloc ferien bé de contrastar altres opinions, si és que encara no ho
fan, ja que començo a pensar que servidora és sorda o camí de ser-ho en el sentit
que, si no vull fer sang, no tinc gaire cosa a comentar. John Osborn té una veu
maca , afronta força bé els aguts però sense cos. I la soprano Kathryn Lewek,
tot i que la segona part ha cantat millor que la primera, no puc dir, ni de
lluny, que tingui una bona veu ni una veu bonica, a criteri d’aquest bloc una
cantant força anodina. Maurizio Muraro és un baix que tampoc romandrà a la
nostra memòria. Ashley Holland de vegades li tremolava la veu, Eric Halfvarson,
de qui van assenyalar en una entrada anterior que no estava en les seves
millors condicions, hem notat que ha recuperat bona part de les seves virtuts,
no obstant si bé no mostra fatiga si una veu amb un cert envelliment, tot i
així superior, sense llençar coets, a la
resta del repartiment. Lidia Vinyes-Curtis, té una veu prima i una mica
cridanera, però ha cantat amb convenciment. La resta de cantants, comprimaris
habituals del Liceu, en el marc dels papers que se’ls encomana no fallen mai.
Pel que fa a l’orquestra i al seu director, Josep Pons, hem trobat que
sense estar brillants han tocat i dirigit molt correctes i de manera força
eficaç. Qui sí ens h agradat és el cor, el qual com més va, canten millor.
I anem ara per la producció de Terry Gilliam de qui se n’ha fet tanta
publicitat que fins i tot en un diari va sortir BENVENUTO CELLINI “de” Terry Gilliam
com si fos ell l’autor. Hi ha directors que tenen una creativitat tan exuberant
que els és molt difícil posar fre, Terry Gilliam n’és un sumat que aquest
director té tot un imaginari oníric important que se’ns fa una mica difícil
poder-lo seguir. La producció ens ha agradat i si la recordarem serà
possiblement per la producció, però és tan rica en elements que acaben per
passar per davant de l’òpera, de tota manera hem trobat a faltar el plus que
Berlioz no li va saber donar i és com mostrar el personatge principal, ja que Gilliam
s’encomana del compositor i se’ns ensenya un personatge pla, que solament en la
darrera mig hora final se’l veu preocupat per la seva obra, el seu Perseu,
també són plans la resta figures que
configuren l’obra.
El llibret aquí.
Fotografies de la producció
|
|
|
|
I ara els vídeos:
|
|
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada