OTELLO

OTELLO Música: GIUSEPPE VERDI Llibret: ARRIGO BOITO a partir del drama de William Shakespeare Repartiment per ordre d’aparició: Montano  baritone, JEFF MATTSEY  Cassio  tenor, DIMITRI PITTAS  Iago  baritone, ŽELJKO LUČIĆ  Roderigo  tenor, CHAD SHELTON  Otello  tenor, ALEKSANDRS ANTONENKO  Desdemona  sop., SONYA YONCHEVA  Emilia  mezzo, JENNIFER JOHNSON CANO  Herald  baritone, TYLER DUNCAN  Lodovico  bass, GÜNTHER GROISSBÖCK

Conducted by YANNICK NÉZET-SÉGUIN Director artístic BARLETT SHER The Metropolitan Opera Orchestra The Metropolitan Opera Chorus The Metropolitan Opera Children’s Chorus

  

Avui és el segon títol operístic emès des el Metropolitan de N. Y. en els cinemes Icària de Barcelona i un altre Verdi, si recorden el primer va ser Il Trovatore i en veure dos Verdi’s seguits m’he dit: vés a mirar el programa de la temporada, perquè servidora és treu les entrades d’esma i... ai! L’any vinent tres Puccini’s seguits, sí, un darrera l’altre, sense dosificar i entre ells, com no podia ser de cap altra manera: Madame Butterfly. I és què servidora passa per Turandot, passa, com pot, amb Manon Lescaut, però on se li travessa  la lírica és amb Madama  Butterfly, bé... quan arribi el moment ja els ho diré, però ja m’explicaran si això és una programació variada, desprès ens queixem del Liceu però el Metropolitan no és pot dir que s’hagi arremangat gaire alhora de dissenyar la temporada 2015-2016. Ja veuen que la vida de l’operòfila és dura.

Bé... i els faig aquest llarg preàmbul per omplir l’entrada d’avui ja que pel que fa a la producció que ens ocupa, hi ha poc a dir i poc de bo i a més no tindré pietat. Aquí ja n’estem una mica fartes  d’això que ens “llencen” els teatres, i dic llencen perquè al final servidora té la impressió que el públic hem acabat essent bestiar al qual hi ha que llançar-li carnassa. I és que tota la producció de d’alt a baix (veus, direcció, vestuari, producció, etc,....) és anodina i avorrida.

Tal i com està el panorama de la lírica aquest bloc ja no demana (o si) un Otello com el de l’Scala de Milà de l’any 1976 i no ho demana per que darrera d’aquella mítica producció hi havia el director Carlos Kleiber (sisplau, posin-se de genolls) i lamentant-t’ho molt, Yannick Nézet-Séguin no és C. K. Però bé no té perquè ser-ho n’hi hauria prou que dirigís adequadament però no ha estat així, li ha faltat profunditat i foscor alhora de llegir la partitura.

Algú va escriure en alguna ocasió que aquesta òpera enlloc de titular-se Otello s’hauria de titular Iago, i en aquest bloc  hi estem d’acord, ja que és qui realment manega les cireres. És un dolent de debò, amb voluntat de ser-ho encara més com poden comprovar en l’aria “credo” que els deixo més avall. L’Scarpia de la Tosca comparat amb en Iago és una bona persona.

La producció la podem passar per alt, sense suc ni bruc. Es poden fer produccions baratetes però no exemptes d’imaginació.

Les veus. Resumirem per no fer-ho gaire llarg. Qui ha estat millor en el seu paper ha estat Zeljko Lucic (Iago), un baix sempre eficient qui ha cantat ple d’intencionalitat en el seu paper. Per una servidora qui també ha tingut una veu adequada ha estat Gunther Groissbock en el paper de Ludovico (embaixador venecià) paper curtet que aquest baix ha sabut donar-li rellevància. Jenifer Johnson Canon com Emilia, paper que només al final ofereix un cert lluïment i que aquesta mezzo ha defensat correctament.

I vostès, amb tota la raó, preguntaran i la  resta? Doncs mirin ja que insisteixen els ho explico però són ganes, eh! Antonenko i Yoncheva no són ni Otello ni Desdémona: Antonenko no ha començat gaire bé, ja sabem que en aquesta òpera el tenor ha d’entrar amb la veu escalfada de dues hores abans, i Antonenko ha fet una entrada més aviat fallida després, en el decurs de la representació ha anat millorant, però, a criteri d’aquest bloc, la seva veu no és per Otello i el mateix passa amb Sònia Yoncheva que no tenim cap dubte pot cantar d’altres papers, però ara com ara, no Desdémona. Casio. Casio? Bé... ha fet el que ha pogut, una veu, diríem que inexistent i la resta oblidables.

El llibret el trobaran aquí.

Fotos de la producció:

		mmmmmmmmmmmmmm

I avui solament els deixo el Credo que els he comentat més amunt.

Zeljko Lucic

Credo in un Dio crudel che m'ha creato simile a sè e che nell'ira io nomo. Dalla viltà d'un germe o d'un atomo vile son nato. Son scellerato perchè son uomo; e sento il fango originario in me. Sì! Questa è la mia fè! Credo con fermo cuor, siccome crede la vedovella al tempio, che il mal ch'io penso e che da me procede, per il mio destino adempio. Credo che il guisto è un istrion beffardo, e nel viso e nel cuor, che tutto è in lui bugiardo: lagrima, bacio, sguardo, sacrificio ed onor. E credo l'uom gioco d'iniqua sorte dal germe della culla al verme dell'avel. Vien dopo tanta irrision la Morte. E poi? E poi? La Morte è il Nulla. È vecchia fola il Ciel!