NOSALTRES, LES DONES

Publicat al diari ara.cat - 28/07/2015

Fátima Djarra Sani: “Si em van fer l’ablació era perquè m’estimaven”

Als quatre anys, la madrastra de Djarra li va anunciar una gran festa en el seu honor. En realitat, va ser la cerimònia per arrencar-li el clítoris, que li ha deixat seqüeles de per vida

MARTA RODRÍGUEZ Actualitzada el 28/07/2015 00:00 Contingut Premium

 

Als quatre anys, la madrastra de Djarra li va anunciar una gran festa en el seu honor. La nena va esclatar d’alegria: sabates noves, la casa plena de gent, menjar bo i abundant. No es podia demanar res més a aquella edat, admet rient. En realitat, va ser la cerimònia per arrencar-li el clítoris, que li ha deixat seqüeles de per vida. Rebel des d’adolescent, la consciència del que li havien fet la va portar a dedicar-se a sensibilitzar el món del salvatgisme d’aquesta pràctica. Primer, explica, a la seva Guinea Bissau natal, i un cop a Europa, entre el col·lectiu africà de Navarra. És mare de l’Asier, inici en euskera, un nom que va triar en resposta a Sansao ( qui acaba les converses ), que li havia proposat la seva mare en llengua pepel i que li sonava a “passat”.

Recorda el dia de la seva ablació?

Jo era una nena innocent, que només pensava a jugar, i quan la meva madrastra em va despertar dient-me que hi hauria una gran festa a casa de la meva àvia no podia estar més contenta. No sabia què m’esperava.

Com és una cerimònia d’aquest estil?

Érem moltes nenes juntes i ens van treure la roba i em van tapar els ulls. Recordo que la meva madrastra em va dir “Les dones valentes no ploren”.

I es fa un tall net?

Depèn de les ètnies o de qui fa el tall. Pot ser una mutilació total o parcial: un altre cop depèn, perquè de vegades qui ho fa no és professional o és gent gran que té problemes de vista i a vegades arrenca tot el clítoris o una part.

Algun cop va preguntar per què?

No, no, mai se’m va acudir preguntar-ho. Fa poc que sí que em vaig atrevir a fer-ho a una tia i em va dir que per tradició i cultura una dona hi ha de passar.

¿Els partidaris ho justifiquen com un gest de tradició i d’integració social de la nena?

Sí, la mare quan ho permet no és conscient que està fent mal a la seva filla. No són conscients de les conseqüències, del fet que un tall pot provocar una hemorràgia mortal, dels problemes mèdics que arrosseguem. No saben que una dona té més probabilitats de morir al part, que queden danyades altres parts del cos per un tall maldestre. No es relaciona l’ablació amb problemes ni mutilació.

Quines conseqüències s’arrosseguen?

Jo he patit moltes infeccions al llarg de la meva vida. Per descomptat el plaer sexual és nul si no tens la sort de trobar una parella molt sensible amb el teu problema i és conscient que ha d’estimular la zona. Si no li importa el plaer, el teu sentiment, el plaer et passa desapercebut. La majoria d’homes pensen que la nostra vagina és per a la reproducció i prou. Moltes dones no saben què és un orgasme.

Amb els anys ha sentit ràbia?

Jo no sento ràbia ni odi. Si la meva àvia o la meva madrastra haguessin sigut conscients de què feien, no m’ho haurien fet ni ho haurien permès. Si em van fer l’ablació era perquè m’estimaven. Em vaig rebel·lar però sempre amb respecte, per intentar que entenguessin que és una pràctica nociva i que hi ha conseqüències. Jo he intentat lluitar en contra de l’ablació sense jutjar ningú.

La felicito, si ho ha aconseguit.

Sí, és un exercici d’autocontrol necessari. L’ablació és encara tabú a molts llocs i per parlar-ne cal tenir paciència i coratge. Des de ben joveneta, sempre he sigut l’amiga corcó, que ha intentat canviar-ho tot: les àvies del barri em tenien mania perquè ho qüestionava tot [riu].

Vostè va trobar l’amor de la seva vida.

Sí, i em va ajudar a entendre l’amor i a entendre què és ser una dona. Però vull dir que també les dones ens ho hem de treballar perquè jo vaig explicar-li què em passava, el vaig sensibilitzar, dient-li que si plorava potser no era de plaer sinó que l’ablació provoca també dolor. Cal explicar-ho i fer entendre als homes que hem sigut mutilades i que l’ablació afecta no només la dona, sinó la parella.

¿La seva família de Guinea sap que treballa per evitar l’ablació?

Sí, ja em coneixen. ¿Saps què em va dir una tia ja gran que tinc? “Tu pots explicar el que vulguis però si jo tornés a tenir una filla ho tornaria a fer”. Però les coses estan canviant també a Guinea perquè al final em va admetre que no s’atreviria a agafar una néta o una neboda per fer-li el tall, només li faria a una filla. Gràcies a Déu: com que sé que a la seva edat ja no tindrà més filles les nenes estan segures [riu].

¿Què propicia el canvi social?

A Bissau l’ablació cada cop és més residual. El 2012 es va aprovar una llei que castiga la mutilació amb cinc anys de presó. Sempre hi ha, però, bosses de resistència i encara et trobes algú que diu: “Hem de continuar practicant les nostres tradicions” i “Els blancs vénen per enganyar-nos”. Un dia parlarem en passat de l’ablació.