COSÌ FAN TUTTE
Música: Wolfgang Amadeus
Mozart
Llibret: Lorenzo da Ponte
Repartiment:
Fiordeligi Juliane Banse
Dorabella Maite Beaumont
Ferrando Joel Prieto
Guglielmo Joan Martín-Royo
Despina Sabina Puértolas
Don Alfonso Pietro Spagnoli
Director d’escena Damiano
Michieletto
Cor del Gran Teatre del Liceu –
Direcció Contxita Garcia
Orquestra del Gran Teatre del
Liceu – Director: Josep Pons
|
|
Veuran he encetat aquesta entrada diverses vegades per
tal de dir allò que vull però sense que es noti que ho vull dir, fer-ho com ho
fan tots els que tenen alguna incidència mediàtica però no me’n surto.
Desconnec si vostès han observat, o potser solament m’ho
sembla a mi, que hi ha una mena d’acord (no sé si tàcit) de valorar a l’alça la
programació pròpia del Liceu. Servidora no és que en sàpiga més que aquestes il·lustríssimes que tenen alguna repercució,
no-no, però sí porta molt anys veient i escoltant òpera i de vegades segons què
llegeix o sent, no pot fer altre cosa que aixecar la cella. Aquest bloc imagina
que aquest consens pretén ajudar el Liceu, ja que la seva situació econòmica
actual és força delicada.
I és en aquest context de dificultats que està passant
el Teatre del Liceu on hem d’ubicar aquesta producció i si ens oblidem sense
enyorança dels temps pretèrits d’aquest teatre la podrem valorar i situar-la en
un lloc que sense ser preferent tampoc l’hem de menystenir.
El més positiu, per aquest bloc, és que finalment el
teatre ha optat per cantants de proximitat (a que ha quedat bé, això!!) i ens n’alegrem
molt, doncs havien vingut cantants de nom impronunciable en papers de
comprimari que millor s’haguessin quedat cantant a casa, ara només falta que el
públic també s’adoni que la proximitat
també dóna cantants vocalment molt eficients.
No voldria destacar cap cantant per damunt dels altres,
doncs en aquest cas millor fer una valoració de conjunt que ha estat
força acceptable, però dir que els/les cantants de nom pronunciable han estat
millor que els altres dos. Julianne Banse mostrava una veu cansada i Pietro Spagnoli ha posat més
professionalitat que veu i tot i així no ha estat un bon Don Alfonso.
Del cor no es pot dir gaire cosa, ja que la seva intervenció
en aquesta òpera no és de gaire lluïment, no obstant la seva part la defensada
bé. I des d’aquest bloc (què també és el de vostès) desitgem els millors
auguris a la nova directora del cor, Contxita Garcia, professional de llarga
experiència.
Quins no han estat gens encertats han estat l’orquestra
i el director, a qui caldria preguntar, per exemple, que entén per recitatius,
on ha deixat la subtilesa musical del compositor i...... millor ho deixem aquí.
Aquest bloc encara prova de trobar Mozart en el algun moment de l’execució.
Quan la producció, a part d’un parell de resolucions
escèniques millorables, la resta força bé amb una dosi proporcionada de
eficàcia i imaginació.
El llibret de Così fan Tutte aquí.
Fotos promocionals d’aquesta producció:
Video promocional, on Pietro Spagnoli explica força bé aquesta
òpera:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada