Mor després de 72 dies de vaga de fam el jove marroquí que demanava estudiar
Va iniciar una vaga de fam contra aquesta mesura que l'excloïa de la facultat de ciències de Fes. Meziani era sindicalista universitari.
El 3 de juny va iniciar una protesta mitjançant una vaga de fam per ser readmès, demanant el dret a l'educació però el règim autocràtic marroquí no va moure ni un dit, no va negociar absolutament res, el va ignorar.
Meziani moria el 14 d'agost enmig de la indiferència general. Cap mitjà de comunicació en llengua catalana va recollir la seva protesta que va allargar-se dos mesos i mig. Una protesta demanant educació i arriscant la vida. Els mateixos mitjans que sovint ens omplen el cap amb declaracions absurdes, buides de contingut, sense cap risc. Meziani va morir després de 72 dies de vaga de fam. Silenciar la seva acció el mata per segona vegada sobretot quan s'amplifiquen notícies com la ruptura entre Chabelita i Alberto Isla, es posa en prime time 'Cazamariposas' o es dóna tot el temps del món a la demagògia televisiva a Eduardo Inda. És obvi que vivim en un món on els valors estan invertits. On el Màtrix ens fa un documental sobre Kiko Rivera i ni un mot sobre Meziani, on el lumpen és la intel·lectualitat i on tenir un ideal, lluitar per un dret fins a morir no és res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada