divendres, 11 de gener de 2013

IOLANTA (Иоланта)


IOLANTA
Música: Piotr I. Txaikovski
Llibret: Modest Txaikovski

Intèrprets:
Iolanta: Anna Netrebko
Comte de Veaudémont: Sergei Skorokhodov
Robert:  Alexander Gergalov
Rei René: Sergei Alexashkin
Ibn-Hakia (metge): Edem Umerov
Almeric: Andrei Zorin
Bertrand: Yuri Vorobiev
Brigitta: Eleonora Vindau
Laura: Anna Kiknadze 
Marta: Natalia Yevstafieva

Orquestra Simfònica i Cor del Teatre Mariinski de Sant Petersburg
Director: Valery Gergiev



IOLANTA és una òpera molt bonica amb moments musicals i àries molt líriques i inspirades que ens dona una serenor d’esperit que no trobem en aquelles òperes amb drames de categoria, fruit probablement que en aquesta òpera no trobem el dolent-dolent-dolentot sinó que trobem persones que s’equivoquen i rectifiquen, que la òpera sigui agradosa hi ajuda, de ben segur,  un llibret ben edificat.

És el primer cop que IOLANTA es presenta al Liceu, ho ha fet en versió concert i tot  i que no és el mateix com una òpera escenificada, certament tal i com està el tema de les dramatúrgies i els tòtems (directors d’escena) que de vegades ens toca patir, potser que no ens hem de lamentar gaire, reitero, de vegades.

Les veus. No cal dir que l’estrella de la nit i la més esperada era Anna Netrebko, no ha decebut ha cantat en tot moment com ella sap i com la òpera demanava, ha estat molt  moderada de divisme, gràcies, llevat del vestit, un vestit vermell (de ben segur com el que lluïa Bette Davis a Jezabel, disculpin el parentesi) que ja evidenciava que moderada, sí i diva, també.

La sorpresa, si més no per aquest bloc,  ha estat Sergei Alexashkin (Rei René, pare de Iolanta) un baix de greus profunds molt apreciable. Sergei Skorokhodov (Comte de Veaudémont), és un tenor de zona mitja força acceptable però que té dificultats amb els aguts. Alexander Gergalov (Robert) té una veu ample, no gaire extensa, però ha cantat la seva ària d’amor a Matilde amb seguretat. I per no fer-ho més llarg, la resta ha anat de bé: Yuri Vorobiev, Natalia Yevstafieva; correcte: Anna Kiknadze, Eleonora Vindau, Edem Umerov; justet: Andrei Zorin.

I ara vé el cor, l’orquestra i el director i és quan algú m’envia un virus i em fulmina l’ordinador, per què... veuran......  aquest bloc no connecta gaire amb el director Valery Gergiev  i desprès de diversos intents elsgustosreunits ja sap que no, que no ens entenem, peccato. Una llàstima que les primeres intervencions del cor, intervencions que solament canten les veus femenines, gairebé no se les sentia.

Ah! ja s’hauran adonat que tothom que hi havia el escenari era rus, llevat del n om dels protagonistes que són francesos,  ja veuen.......

L’argument aquí.

Biografies aquí


I avui solament els deixo un video, però amb l’ària de Robert molt èpica i molt bonica on canta el seu apassionat amor per una tal  Matilde personatge que no surt a l’òpera però se l’endevina. Si he triat aquest video de visio diguem-ne, irregular, és perquè el millor baríton que he trobat és aquest, criteri sempre discutible.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada