IOLANTA
Música: Piotr I. Txaikovski
Llibret: Modest Txaikovski
Intèrprets:
Iolanta: Anna Netrebko
Comte de Veaudémont: Sergei Skorokhodov
Robert: Alexander
Gergalov
Rei René: Sergei Alexashkin
Ibn-Hakia (metge): Edem Umerov
Almeric: Andrei Zorin
Bertrand: Yuri Vorobiev
Brigitta: Eleonora Vindau
Laura: Anna Kiknadze
Marta: Natalia Yevstafieva
Orquestra Simfònica i Cor del Teatre
Mariinski de Sant Petersburg
Director: Valery Gergiev
|
|
IOLANTA és una òpera molt bonica amb moments musicals i
àries molt líriques i inspirades que ens dona una serenor d’esperit que no
trobem en aquelles òperes amb drames de categoria, fruit probablement que en
aquesta òpera no trobem el dolent-dolent-dolentot sinó que trobem persones que s’equivoquen
i rectifiquen, que la òpera sigui agradosa hi ajuda, de ben segur, un
llibret ben edificat.
És el primer cop que IOLANTA es presenta al Liceu, ho
ha fet en versió concert i tot i que no
és el mateix com una òpera escenificada, certament tal i com està el tema de
les dramatúrgies i els tòtems (directors d’escena) que de vegades ens toca
patir, potser que no ens hem de lamentar gaire, reitero, de vegades.
Les veus. No cal dir que l’estrella de la nit i la més
esperada era Anna Netrebko, no ha decebut ha cantat en tot moment com ella sap
i com la òpera demanava, ha estat molt
moderada de divisme, gràcies, llevat del vestit, un vestit vermell (de
ben segur com el que lluïa Bette Davis a Jezabel, disculpin el parentesi) que
ja evidenciava que moderada, sí i diva, també.
La sorpresa, si més no per aquest bloc, ha estat Sergei Alexashkin (Rei René, pare de
Iolanta) un baix de greus profunds molt apreciable. Sergei Skorokhodov (Comte
de Veaudémont), és un tenor de zona mitja força acceptable però que té
dificultats amb els aguts. Alexander Gergalov (Robert) té una veu ample, no
gaire extensa, però ha cantat la seva ària d’amor a Matilde amb seguretat. I
per no fer-ho més llarg, la resta ha anat de bé: Yuri Vorobiev, Natalia
Yevstafieva; correcte: Anna Kiknadze, Eleonora Vindau, Edem
Umerov; justet: Andrei Zorin.
I ara vé el cor, l’orquestra i el
director i és quan algú m’envia un virus i em fulmina l’ordinador, per què...
veuran...... aquest bloc no connecta
gaire amb el director Valery Gergiev i
desprès de diversos intents elsgustosreunits ja sap que no, que no ens entenem,
peccato. Una llàstima que les primeres intervencions del cor, intervencions que
solament canten les veus femenines, gairebé no se les sentia.
Ah! ja s’hauran adonat que tothom que
hi havia el escenari era rus, llevat del n om dels protagonistes que són
francesos, ja veuen.......
L’argument aquí.
Biografies aquí
I avui solament els deixo un video,
però amb l’ària de Robert molt èpica i molt bonica on canta el seu apassionat
amor per una tal Matilde personatge que no surt a l’òpera
però se l’endevina. Si he triat aquest video de visio diguem-ne, irregular, és
perquè el millor baríton que he trobat és aquest, criteri sempre discutible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada