ELS CINEMES ICÀRIA

Ahir els cinemes Icària de Barcelona es va representar, en directe des el Metropolitana de NY, l’opera de Donizetti, Maria Stuarda. De l’òpera no els en puc parlar ja que els qui estem malalts per l’òpera la resta de malaties ens sembla poca cosa per anar escoltar una determinada òpera o un/a determinat/da cantant. Ahir el bon criteri aconsellava que fes llit, però el llit el vaig els Icària, és a de dir que una molesta grip em va fer assistir la l’espectacle en unes condicions poc óptimes  i seria una frivolitat per part meva fer un judici addient.

Però si els puc comentar l’incidient que els espectadors que solem assisitir els Icària vam haver de patir, no és greu, però si molest i demostra un cop més el menyteniment , un més, que hi cap a els aficionats a l’òpera i la música clàssica, i dic un més per què també aplego, les emissions TV a unes hores intempestives i d’altres greuges que tots qui em llegeixen tenen en la memòria.

Bé anem a allò que va passar ahir. La retransmissió començava a les 19:00, hora que coincidia amb l’inici de les pel.lícules que els Icària projecten, com hi ha forces sales ja poden imaginar la munió de gent que hi havia, els cinemes van tenir la “feliç” ideia de fer dues files, la d’accès a lòpera i la d’accès a cinemes, com solament hi havia una persona per comprovar i esquinçar les entrades, desconnec en quin criteri es va donar prioritat a la fila de cinema mentre que el públic d’òpera havia d’esperar que algú vingués a donar suport a aquesta única persona i esquinces les entrades dels operòfils. Servidora no era al capdavant de la cua, però estava prou distanciava per veure com unes iaia killers (dit amb afecte), que no sabien ben bé que passava però que els semblava que esperaven massa, van sortir de la cua i van obrir una d’aqueslles cintes de contenció, i van, vam passar, però tot va anar tant ràpid que abans del que hom triga a dir, ai!, ja tothom passava per allà.

Tot aquest incident és molt lleig i no parla gaire a favor de les sales Icària, cal recordar que les dues sales destinades a la retamsissió d’òpera, s’omplen, que les localitat són sensiblement més cares que les d’una entrada de cinema, que els abonats, teuen l’abonament abans de l’estiu amb la qual cosa les sales ja tenen garantida una venda, independentment que desprès l’abonat/da hi vagi i per acabar, el Metropolitan no espera, els recordo que és en directe i quan a Nova York comença aquí hem d’estar tots asseguts, mentre que el projeccionista bé pot esperar un o dos minuts a fer engegar la pel.lícula, doncs la sala és qui decideix quan la posarà en marxa.