Ja són vuit els nùmeros publicats per la revista 440 CLÀSSICA, i amb aquest darrer, la revista va definint els espais i tot el que s'hi aplega va penent més consistència i va cap una maduresa que, de seguir així, la pot situar força amunt.
És bo que la revista faci passes curtes però sempre sense aturar-se, ni badar, de la incertesa del primer número a la paulatina autoconfiança d'aquest número vuit es fa notar la professionalitat.
Tot i que el gruix de la revista es dedica a la música clàssica també acull la disciplina jazzística. Admeto que les meves neurones no estan dotades per escoltar jazz per tant no puc valorar gaire l'aportació que la revista fa en aquest sentit, però m'ha semblat prou interessant.
Ah! i també molt interessant i molt curiosa la secció dedicada al Cant del Barça, també admeto que el fútbol no està entre els meus vint primers interessos culturals , però com es parla de la gestació musical del cant del Barça, que fins i tot jo em conec frases senceres, doncs el tema resulta prou interessant.
Solament afegir una cosa més per si això arriba a l'empresa editora (Enderrock): la distribució. Servidora que fa comerç de proximitat, compra la revista al quiosquer de tota la vida, el qual necessita déu i ajut per aconseguir.la, ja no diguem a temps, sinó que ha de perseguir la distribuïdora perquè li portin. L'home me'l vaig trobar, casualment, fent la gestió per telèfon i estava desesperat, em comentava que portava tres dies intentat parlar amb el distribuïdor i no hi havia manera que li agaféssin el telèfon, fins i tot em va dir: si la trobes en algún lloc compra-te-la; no ho vaig fer, vaig confiar en ell i ell amb la meva fidelitat. M'oblidava, aquesta mateixa distribuïdora li porta altres publicacions, és a dir, que no s'hi ha de desplaçar expresssament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada