EL CARNATGE

EL CARNATGE Émile Zola Traducció: Margarida Casacuberta Edicions 1984 Barcelona 2002

Per llegir literatura del s.XIX cal tenir una certa predisposició, i no és una predisposició intel·lectual sinó una actitud anímicament oberta i deixar que se'ns expliquin els mínims detalls. Amb un narrador omniscient que ho sap tot  i ho veu però que es manté fora de la trama.

Aquesta novel·la no n'és una excepció, se'ns explica en detall des dels vestits fins les diferents varietats de cotxes de cavalls que hi havia a l'època, i si es rumia bé, aquestes descripcions resulten molt aclaridores, a un segle vista, per fer-nos-en una idea del personatge i de la classe social on es mou, però aquestes descripcions no es limiten a tot allò que es extern, sinó que també inclou la caracterologia del personatges,. Resumint..... que el millor esperit per llegir aquesta mena de llibres es la d'asseure's dues tardes, preferiblement d'hivern, amb sabatetes i roba còmoda d'estar per casa, una manteta, un té i a gaudir-ne. Si van amb preses no em demanin responsabilitats.

Quan el vaig agafar de la biblioteca, ho vaig fer amb un cert recel, ja que no fa gaire vaig llegir un relat d'Honoré de Balzac (Esplendor i Misèries de les Cortesanes, consignat en aquest bloc), que em va avorrir força, tot el contrari que aquest llibre, el qual ha estat uns sorpresa, no esperava que m'atrapés com ho ha fet.

El tema. En primer terme l'ascensió i caiguda d'una dama jove, el rerefons, un marit dedicat a les especulacions que freguen l'estafa; una joventut indolent personificada per Maxime, el fillastre; banquers, usurers, prestamistes, polítics sense gaire escrúpols; fetilleres ressentides, i tot això amb embolcallat del luxe del Paris de la segona meitat del s.XIX.

Molt ben traduït per Margarida Casacuberta.

El Carnatge (La Curée), s'edità per primer cop l'any 1872.