diumenge, 15 de gener del 2012

ROBERT CAPA


SANGRE Y CHAMPÁN
La vida y la época de Robert Capa
Alex Kershaw
Traducció: Aurora Echevarría
Debolsillo
Barcelona 2010
357 pàgines


Aquesta mena de llibres no pretenen tenir cap valor literari, solen estar escrit amb molta pulcritud i prou, aquest també.

A través de la vida de Robert Capa (de nom: André Friedmann, Hongria 1913 – Indoxina 1954),  l’autor vol mostrar alguns dels conflictes bèl.lics més destacats del s.XX, principalment la guerra (in)civil espanyola i la segona guerra, però també un viatge a la Rússia staliniana, una estada a Hollywood per amor a Ingrid Bergman, un projecte de documental a la Xina, la guerra d’Indoxina, la creació de l’estat d’Israel....... tot això salpebrat amb detalls de la vida i la personalitat de Robert Capa.

Doncs bé, tot això que sembla prou atractiu acaba resultant força avorrit. Queda lluny d’aquest bloc minitmitzar qualsevol conflicte bèl·lic; un conflicte sempre ens mostra el fracàs de l’ésser humà, però quan se’ns els mostra un darrera l’altre, amb una bona profusió de dades i detalls ens adonem  que tots s’hi assemblen i a la meitat del llibre ja estem immunitzats de les barbàries. I en aquest sentit qui ho assenyala millor és el mateix R. Capa:  la guerra és com una actriu envellint, Cada cop és menys fotogènica i alhora més perillosa

Quan a la personalitat de Robert Capa, tot el que s’hi reflecteix, a criteri d’aquest bloc, és molt superficial, cap mena d’aprofundiment, l’autor es limita a mostrar-nos un Capa bevedor, jugador empedreït, seductor que sempre havia de tenir una dona amb qui jeure (i quan no la tenia, pagava), embaucador, atractiu i encantador i poca cosa més. Evidentment l’autor del llibre també fa referència al Capa fotògraf i la seva gran aportació documental i el que va representar la creació de l’agència Magnum, però gairebé cap  mirada a l’interior de Capa i les poques que tenim vénen servides per algunes persones que el van conèixer una mica més íntimament i potser la resposta la tenim quan una d’aquestes persones comenta que Capa, el matí, s’estava dues hores a la banyera, temps que necessitava per passar de ser André Friedmann, jueu hongarés a Robert Capa, fotògraf internacional.

De tota manera, la ingent obra de Capa és la que perdurarà.

Aquí tenim una fotografia de Robert C. del pintor Matisse, ja passats el setanta, amb artritis, qui necessitava d'aquest estri per continuar pintant:

Fotografia amb polèmica, ja qui diu que aquesta foto estava preparada, com saber-ho?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada