F A U S T Música: Charles Gounoud Llibret: Jules Barbier – Michel Carré Faust…..Jonas Kaufmann (tenor) Méphistophélès…..René Pape (bass) Marguerite…..Marina Poplavskaya (soprano) Valentin…..Russell Braun (baritone) Wagner…..Jonathan Beyer (baritone) Siébel…..Michèle Losier (mezzo-soprano) Marthe Schwerlein…..Wendy White (mezzo-soprano) New York Metropolitan Opera Orchestra and Chorus Conductor…..Yannick Nézet-Séguin. Production: Des McAnuff Set Designer: Robert Brill Costume Designer: Paul Tazewell Lighting Designer: Peter Mumford Choreographer: Kelly Devine Video Designer: Sean Nieuwenhuis |  |
De nou una producció en directe des el Metropolitan de Nova York exhibida en el cinemes Icària de Barcelona.
Per saber l’argument i seguir el llibret, cliquin aquí.
Mirin, hi ha òperes que en lloc d’anar a més van a menys, és a dir, que sovint passa que com més s’escolta una òpera és probable que ens acabi agradant, en el meu cas, amb Faust, és el contrari, potser perquè l’he vist dos cops amb poc temps, però certament a millor no va; avui se m’ha fet llaaargaaaa, i és una òpera la qual se li veuen les costures, té moments realment molt bonics barrejats amb d’altres que semblen de farciment i que freguen la banalitat, aquests moments que no aporten res solen ser aquells on s’introdueix un ball (els francesos són molt aficionats a les incursions de ball en una òpera, encara que no vingui a tomb), però bé no retallaren les òperes per allà on no ens agradin - a veure si algú m’escolta i deixa de retallar els recitatius en aquelles òperes que en porten -.
Clar que vostès podran dir que potser a servidora no li agraden les òperes llargues – aquesta té tres actes, tampoc és tant -, però aquest argument els ho haig de refusar, aquest bloc que no pot dir que sigui wagnerià, aguanta sense problema les òperes de wagner .
Com sempre, a pams. La producció anodina, ubicada en el que vol ser la fàbrica de la bomba atòmica, amb la fumarada-bolet inclosa, però no se'n surt. El cor força bé, també s'han mostrat atents l'orquestra i el director. Res destacable del vestuari . La direcció escènica millorable, però la idea de fer de Faust i Mephistòphélès dues cares de la mateixa moneda, com a concepte ha estat bé.
La realització per a cinema de Yannick Nézet-Séguin, en algún moment desencertada, deixant fora de quadre espais on passava l'acció.
Com sempre, a pams. La producció anodina, ubicada en el que vol ser la fàbrica de la bomba atòmica, amb la fumarada-bolet inclosa, però no se'n surt. El cor força bé, també s'han mostrat atents l'orquestra i el director. Res destacable del vestuari . La direcció escènica millorable, però la idea de fer de Faust i Mephistòphélès dues cares de la mateixa moneda, com a concepte ha estat bé.
La realització per a cinema de Yannick Nézet-Séguin, en algún moment desencertada, deixant fora de quadre espais on passava l'acció.
Com em fa molta mandra repetir-me, dir-los que allò que vaig comentar sobre Jonas Kauffmann quan vaig fer l’entrada sobre l’òpera Tosca segueix vigent, però si vull ser justa, dir que avui no ha babejat.
René Pape, segueix essent tant bon cantant com sempre, però m’ha semblat detectar la veu una mica cansada.
La sorpresa, per aquest bloc evidentment, ha estat Russell Braun (Valentin) que ha cantat molt bé. Michèle Losier (Siebel) paper masculí que interpreta una dona, ha estat eficaç. Wendy White (Marthe Schwerlein) té tan poc paper que gairebé és vist I no vist, l’apreciació ha estat bona; Jonatjhan Beyer (Wagner), justet, Marina Poplavskaya (Marguerite), doncs..... mirin..... jo aquí els deixo uns videos i vostès, si tenen la paciència de veure’ls en treuen les seves pròpies conclusions:
Això és el que hem vist:
Gounod Faust - Jewel Song, Marina Poplavskaya from Larry Murray on Vimeo.
altres opcions:
això és el hem vist:
altres opcions:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada