| AGUIRRE, EL MAGNÍFICO Manuel Vicent Alfaguara Madrid 2011 256 pàgines |  |
Probablement jo no hagués llegit mai aquest llibre si no hagués estat per la insistent recomanació d’un amic.
En això de les lectures solc guiar-me més aviat per la intuïció que per recomanacions, o bones crítiques o forts desplegaments en llibreries, i puc dir que aquesta intuïció solament m’ha fallat un cop, quan em vaig posar carallot no volent llegir el llibre Camí de Sirga de Jesús Moncada, del qual després ho he llegit tot i de manera reiterada, considerant que Jesús Moncada és un del millors escriptors universals.
Aquest cop la meva intuïció tampoc em fallava. Aquest és un llibre que no sé pas a qui pot interessar i no és que Manel Vicent escrigui malament, no-no, i com en sap, utilitza el personatge per fer un itinerari per diferents esdeveniments de l’Espanya franquista i post-franquista i potser aquí és el punt més interessant: veure com els clandestins de l’època del dictador van mudar de samarreta i calçotets (i perdonin, però de camisa és massa poc) quan va arribar això que els espanyols s’entesten a dir-nos que és democràcia, però sense perdre mai de vista que l’eix del llibre és Jesús Aguirre, 18è duc consort de la Duquessa d’Alba.
Manuel Vicent va conèixer de primera mà Jesús Aguirre, i se li nota que l’aprecia tot i que no se’ns amaguen algunes característiques personals. S’agraeix que no faci tafaneria de la seva homosexualitat, i que no defensi ni judiqui les seves ganes d’ascendir en societat.
Honestament, i em sap molt de greu pel meu amic, aquest llibre és totalment prescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada