CAMINO DE SANGRE

CAMINO DE SANGRE Cesare Pavese y Bianca Garufi Traductor: César Palma Lumen Col·lecció Palabra en el Tiempo Barcelona 2010 84 pagines

Sembla que quan Ítalo Calvino va fer un recull de l’obra de Cesare Pavese va trobar aquesta novel·la, escrita a quatre mans amb Bianca Garufi l’any 1946 i publicada posteriorment per la editorial Enaudi.

Se’ns comenta en el contraportada del llibre que hi ha un rerefons autobiogràfic però això no ens ha d’interessar gaire per valorar aquesta lectura.

El relat s’estructura en dos narradors (Giovanni i Sílvia), utilitzant, a manera de capítols, l’alternança de les dues veus i explicant-nos com viuen cadascun la seva mútua relació i  l’anada i estada d’ambdós al poble d’ella en el sí de la família, a causa d’un esdeveniment que no els desvetllaré.

El llibre té la seva gràcia, però el que a mi m’ha semblat més remarcable és que els autors fan anar sempre al lector uns segons abans que els  protagonistes, és a dir, que quan el lector ha arribat a la deducció de fets successius és sempre uns segons abans que allò s’expliciti literàriament, de manera que els autors no juguen amb ambigüitats ni fan anar a baqueta el lector, sinó que el tracten com un lector adult, i sense que això vagi en detriment d’avançar en la seva lectura, cosa que aquest bloc agraeix profundament després de comprovar a tants autors que creuen que fer literatura és embolicar la troca fins que el lector es perd generant-li el sentiment que potser no és prou llest (el lector) i fent passar bou per bèstia grossa.

Altrament, la història que se’ns explica no ofereix sorpreses remarcables, però només són 84 pàgines i poden provar a saber que sent un lector que sap més que els protagonistes.

Aquest llibre el trobaran a:

Catalunya

Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Ateneu Barcelonès

Biblioteca de Catalunya

LLORET DE MAR.Adults

València

Alicante (BPE)                     Bca. Pública Alicante

Benicàssim                          BPM Benicàssim

Torrevieja                            BPM Torrevieja

Ses Illes

Ho lamento, però si hi és no l’he sabut trobar

També els deixo un dels poemes més coneguts (i més bonics) de Pavese, VINDRÀ LA MORT I TINDRÀ ELS TEUS ULLS i un parell de videos. El primer recitat per Vittorio Gassman i acompanya unes imatges de la pel·lícula Umberto D. de Vittorio de Sica (molt malament si encara no l’han vista) i la segona el mateix poema amb una música bellíssima d’Arvo Pärt i recitada per Pino Mercuri (emociona).

"Vindrà la mort i tindrà els teus ulls." «Vindrà la mort i tindrà els teus ulls – aquesta mort que ens acompanya del matí al vespre, insomne, sorda, com un vell remordiment o un vici absurd. Els teus ulls seran una vana paraula, un crit callat, un silenci. Així els veus cada matí quan t’aboques sobre tu mateixa al mirall. Oh estimada esperança, aquell dia nosaltres també sabrem que ets la vida i ets el no-res. «La mort té un esguard per a tothom. Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. Serà com abandonar un vici, com veure en el mirall que ressorgeix un rostre mort, com sentir que parla un llavi clos. Baixarem a l'abisme muts.»