dilluns, 4 d’abril de 2011

Rolando Villazón






















El Liceu estava ple de gom a gom. El públic amb bona disposició de veure i gaudir de Rolando Villazón i va començar el concert.

Primerament se'ns va anunciar que el director previst , Michael Hotstetter, tenia una "indisposició" i en el seu lloc dirigia el mestre Guerassim Voronkov.

Pel que fa al mestre Voronkov per a mi va ser una agradable sorpresa. Aquest director va ser conscient en tot moment que el protagonista de la vetllada era Rolando Villazón i va tenir una actitud molt atenta i afegiria generosa cap el cantant, no obstant no va desatendre l'orquestra i les peces que van interpretar plegats (orquestra i director) ho va dirigir amb molt bon gust, vaig agrair que no carregués les tintes en l'Obertura de Le Nozze di Figaro i  de l'Intermezzo de Cavalleria Rusticana, ópera que no és pot dir que sigui sant de la meva devoció, va fer una interpretació molt lírica però gens melindrosa, cosa difícil per que hi ha qui es passa i hi ha qui no arriba.

Rolando Villazón, sens dubte està plenament recuperat de l'ensurt que va tenir a les cordes vocals i abans d'entrar en les pats menys agradoses del concert, voldria remarcar un aspecte, que solament per això, ja mereix tot el respecte d'aquest bloc. R. Villazón no va triar un programa fàcil, ni va venir a fer un concert de compromís, ni va tirar pel camí del dret, com fan tants d'altres, va fer un programa totalment dedicat a l'òpera, li ho agraïm.

La segona part va ser millor que la primera, ja que la seva veu s'adaptà més a aquest repertori i semblava estar-hi més còmoda. Tota la segona part va ser un camí de bé a millor amb la traca final del recitatiu i romança de Luisa Miller amb la veu expandida i segura. Com a primer vis Una Furtiva Lágrima de l'Elisir d'Amore, i fins aquí puc parlar, ja que vaig haver de marxar, sé que va fer tres bisos més, però ja no els en puc parlar.

Entre les qualitats de Villazón cal destacar-ne la seva entrega i la seva capacitat de comunicació i el públic del Liceu li ho reconeix abastament, amb aplaudiments, bravos, oooh's desmaiats per part de les senyores, poms de flors entregats a peu d'escenari, bé..... agraïment a una manera de ser i de fer estimulant i estimulat pel públic.

Ara bé..... tot i aquest èxit, a mi més aviat em fa patir, perquè Villazón, penso, no tria bé el seu repertori, modestament crec que hauria de rebaixar expectatives si vol una carrera llarga, malhauradament tenir una veu ben dotada no és sinònim de poder cantar-ho tot, com ha estat en el cas de Mozart on no ha estat prou reeixit, hauria de tenir paciència i veure cap on va la seva veu, probablement haurà de renunciar a papers molt llaminers, si, repeteixo, si vol tenir una carrera llarga i notòria. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada