divendres, 22 d’abril del 2011

A Chloris

A partir d'un poema de Théophile de Viau, Reynaldo Hahn va fer aquesta cançó tant delicada:


us en deixo dues versions, totes dues prou boniques.


S'il est vrai, Chloris, que tu m'aimes,
Mais j'entends, que tu m'aimes bien,
Je ne crois pas que les rois mêmes
Aient un bonheur pareil au mien.
Que la mort serait importune
De venir changer ma fortune
A la félicité des cieux!
Tout ce qu'on dit de l'ambroisie
Ne touche point ma fantaisie
Au prix des grâces de tes yeux.

És cert, Chloris que tu m’estimes,
Jo comprenc que tu prou que m’estimes
No crec pas que ni els mateixos reis
Tinguin una felicitat semblant a la meva
Que inoportuna seria la mort
De venir a canviar la meva fortuna
Per la felicitat dels cels
Tot allò que diuen de l’ambrosia
No capgira la meva fantasia
Davant la recompensa dels teus ulls


Gaudiu-ne.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada