MARIA TERESA VERNET

 Ressenya publicada a la revista Barcelona Llegeix - Secció: El lector opina

 

El lector opina

5 maig 2025

Les algues roges / Maria Teresa Vernet. Barcelona : La sal, 1986

Maria Teresa Vernet (Barcelona 1907–1974) formà part d’aquell estol d’escriptores anomenades escriptores de preguerra ja que van desenvolupar la seva tasca literària abans de la contesa de la guerra civil i on podem trobar escriptores com Rosa Maria Arquimbau, Carme Montoriol, Anna Murià, Aurora Bartrana, Mercè Rodoreda i d’altres.

En néixer l’any 1907, Maria Teresa Vernet va ser contemporània de fet cabdals a la ciutat de Barcelona:

• 1909 La Setmana Tràgica i la posterior repressió monàrquica
• 1917 Vaga General Revolucionària a tot l’Estat per la situació econòmica generada per la guerra del ’14
• 1919 Vaga de La Canadenca. Vaga que durà un mes i mig, paralitzà el 70% de la indústria de Barcelona, aconseguint la jornada laboral de 8 hores, pujada de preus, alliberament dels detinguts i readmissió dels treballadors despatxats
• 1919 – 1923 Són els anys del pistolerisme període força confús entre els amos, els cacics, la connivència amb els poders de l’estat, els sindicats i la classe treballadora i que tanta literatura ha generat
• 1923 Dictadura de Primo de Rivera
• 1931 Caiguda de la dictadura de Primo de Rivera i proclamació de la Segona República
• 1936 Insurrecció dels militars espanyols i inici de la guerra civil
• 1939 Franco assumeix el poder

A partir d’aquest moment, Maria Teresa Vernet, decideix que emmudirà que no tornarà escriure mentre Franco sigui al poder, opta per l’exili interior, treballa com a traductora i fent petits encàrrecs editorials.

Però abans d’arribar aquest moment, l’autora va dur a terme una tasca ingent en el desenvolupament i l’educació de les dones, ja sigui en articles publicats o en agrupacions femenines, les quals, infatigablement provaven de fer emergir les dones del cau casolà on eren condemnades, ja fossin solteres o casades. No voldríem acabar aquesta brevíssima pinzellada sense comentar el paper rellevant que va tenir el CENTRE FEMENÍ D’ESPORTS DE BARCELONA (CFEB).

El CFEB va ser crear l’any 1928 i fou el primer centre esportiu en tot l’Estat adreçat exclusivament a les dones, el qual no solament aplegada pràctiques físiques sinó que tenia la voluntat d’una educació integral – corporal i intel·lectual – i acollia dones de tots els estaments socials per fer-ne dones sanes, cultes i preparades. Les seves activitats aplegaven l’esport, cursos, xerrades, visites i tot allò que tingués interès cultural. Maria Teresa Vernet hi va entrar de la mà de Carme Karr i Anna Murià i allà, al costat d’altres dones que lluitaven per un major reconeixement de les dones, la nostra autora va dur a terme tasques de formació vers altres dones. Aquí caldria consignar el paper tan important que va tenir una de les fundadores del CFEB, n’Enriqueta Seculí i Bastida qui va ser: professora de l’Acadèmia Miralles de Sabadell, de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, de la Federació Sindical d’Obreres, membre de l’Associació Protectora de l’ensenyança catalana i de la Secció femenina La Palestra, cofundadora del Lyceum Club de Barcelona, integrant de la Lliga femenina catalana per la pau i la llibertat i del Front únic femení esquerrista de Catalunya, l’hem volguda assenyalar com una mostra d’aquelles dones que eren incansables en la consecució d’allò que consideraven just.

Maria Teresa Vernet va publicar vuit llibres on ja podem intuir que eren de temàtica femenina, dels quals el més nomenat és Les algues roges que avui comentem.

L’autora ens mostra la relació que s’estableix entre dues noies que es coneixen a Barcelona però molt diferents, no solament en el caràcter sinó també en la procedència local i social. L’autora per poder explicar el decurs d’aquesta amistat, divideix la història en tres capítols, primer a Barcelona: presentació de la Marina, segon: trobada a París on l’Isabel pren més protagonisme i el tercer Barcelona de nou on acabem sabent quin serà l’esdevenidor més immediat de les dues amigues. Voldria fer especial esment a aquest darrer capítol, perquè diversos personatges tot d’una prenen un protagonisme, de vegades breu, que ens mostren un perfil propi de l’època, sobretot el treballador que en la seva modèstia és algú que se’n dol del patiment humà, però també, amb un sola frase, la mare de la Marina creix davant del lector de manera exponencial. Tot i que el protagonisme són dues dones, també hi són presents el homes, on l’autora ens mostra diversos perfils que ens ajuden a comprendre tota una època, hem d’assenyalar que el llibre va ser imprès l’any 1934.

Quan a l’escriptura no podem negar que és queda en el llindar del fulletí i no el traspassa gràcies al bon ofici de Maria Teresa Vernet que el sap contenir en tot moment.

Sílvia Fortuny