DIALOGUES DES
CARMELITES
Música i Llibret:
Francis Poulenc
Intèrprets:
Blanche de
la Force
Isabel Leonard
Madame de
Croissy
Karita Mattila
Sister Constance
Erin Morley
Madame Lidoine
Adrianne Pieczonka
Mother Marie
Karen Cargill
Sister Mathilde
Emily D’Angelo
Chevalier de
la Force
David
Portillo
Marquis de
la Force
Jean-François Lapointe
Javelinot Paul
Corona
Carmelite nuns
Elizabeth Brooks
Lianne Coble-Dispensa
Andrea Coleman
Maria D’Amato
Sara Heaton
Mary Hughes
Kate Mangiameli
Ashley Mason
Elizabeth Sciblo
Rosalie Sullivan
Meredith Woodend
Thierry Eduardo
Valdes
A chaplain Tony
Stevenson
Commissioners
Scott Scully
Richard Bernstein
Mother Jeanne
Tichina Vaughn
A jailer Patrick
Carfizzi
|
Director musical:
Yannick Nézet-Séguin
Producció John Dexxter
Director repositor
David Kneuss
Cor de dones i Orquestra
del Metroplitan de Nova York
11 de maig de 2019
Metropolitan de Nova York
|
I vostès diran, i amb raó: "a bones hores publiques tu aquesta entrada, després de gairebé un any", doncs mirin, sí, no sé com ni perquè m'havia quedat a esborranys, podia decidir no publicar-la, però com ens va quedar molt bon record d'aquesta producció,potser si mai la troben per internet o decideixen comprar el video, doncs aquí tenen una opinió més.
Avui hem pogut
assistir al cinemes Comèdia de Barcelona a veure aquesta retransmissió en directe
des el Metropolitan de Nova York.
Em feia molta il·lusió
tornar a veure aquesta òpera ja que tot i no ser una total desconeguda no tots
els teatres la programen amb freqüència.
L’òpera Dialogues des
Carmelites, estrenada a l’Scala de Milà l’any 1957, neix a partir de la novel·la
de Gertrud von le Fort LA DARRERA DEL CATAFALC. L’any 1960 s’estrenà la pel·lícula
amb el mateix títol que l’òpera amb guió de Georges Bernanos.
La producció és d’amortització,
és a dir, com és habitual en el Metropolitan les seves produccions les
exhibeixen fins a l’extenuació . La producció d’avui és de l’any 2002 (17
anys), però com és molt sòbria, sense elements distorsionants i molt adequada
al contingut de l’argument, doncs no molesta.
Ens ha agradat molt la
direcció de Yannick Nézet-Séguin i el cor de dones i l’orquestra.
Aquelles persones que llegeixen habitualment aquest bloc (gràcies) potser recordaran que sempre hem parlat
molt bé d’Isabel Lleonart, avui hem de fer el mateix, solament matissar que se
li ha eixemplat la veu i es mostra molt més segura. Ens ha agradat força.
A Karita Mattila li hem
d’agrair les bones vetllades que en d’altres moments passats ens ha fet passar,
però ara hem de dir, que com és natural, la seva veu ha perdut brillantor i no
volem dir res més, amb això n’hi ha prou. El públic li ho agraït amb
aplaudiments més pel que ha sigut que per la seva prestació en aquesta òpera.
Molt bé Adrianne
Pieczonka. Força bé Karen Cargill i Erin Morley. Ens ha alegrat trobar a Emily
D’Angelo fent de Sister Mathilde, és una mezzo que de fa temps anem seguint i
que ens agrada molt la seva veu tot i esperant que vagi fent papers més
rellevant (i també que no faci rucades i comenci a cantar coses que li
pertoquen).
Pel que fa a l’elenc
masculí: molt bé Jean-François Lapointe. David Portillo molt millor a la seva
segona intervenció que a la primera i, tot i la seva breu participació, ens
agradat força Patrick Carfizzi.
La sinopsi aquí.
El llibret aquí.
Fotografies de la producció:
|
|
Videos de la
producció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada