JOAN FUSTER

ESCRIPTOR

AFORISMES

Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992

L’ovella al llop quan és a punt de ser devorada:

-          I si parlàvem una mica del sentit de la vida?

Les sardines feien una manifestació de protesta. No estaven contentes amb les dimensiona del seu cos.

-          Quina incongruència! Comentà el tauró.

Un grup de periquitos saberuts es dedicaven a discutir sobre els avantatges de les gàbies (no calia que arribessin a un acord). Era una discussió merament acadèmica, con se sol dir.

La vaca contemplada el prat i exclamava:

-          És inexplicable!

L’educació del gos consisteix a ensenyar-li qui és el seu amo. Com totes les educacions.

Passà una balena majestuosa, i una sardina li diu a l’altra:

-          Qui s’ha pensat qui és?

El cérvol té set, s’acosta a la font i en tasta l’aigua. David en va fer un salm.

En justa correspondència, els porcs i les anguiles són antisemites.

I ara que parlem d’animals: què vol dir instints?

La naturalesa és sàvia i de tant en tant s’equivoca.

La tortura és una invenció humana. Els peixos en són innocents i els lleons.

Quina pornografia podria muntar-se, per exemple, sobre les sèpies?

El llop i l’ovella parlamentaven:

-          Hauríem d’arribar a un acord

-          Però jo, encara que volgués, no et podria devorar, a tu

-          Això és secundari

El semental ho acceptava, resignat: “És un ofici com qualsevol altre”.

Viure és un pretext per a morir.

-          Quina collonada

I la girafa continuà el seu camí

DE DIGNITATE HOMINIS. Si les mosques no fossin molèsties, per a què haurien d’existir.

Carlemany solia gratar-se els collons molt sovint. Com tots els emperadors.

El llobarro mirà l’ham i l’esquer, i es digué amb un delicat aire fatalista:

-          Bé, si no és avui, haurà de ser qualsevol altre dia

I decidí picar-hi

Diu l’anguila:

-          Em fan molta enveja els pops! Tenen tants braços!

I continuà nedant

La cigala preguntà a la formiga:

-          Però, vols dir que estalviar té cap sentit?

-          Psssée... És un visi com qualsevol altre

Ser pterodàctil o no, aquesta és la qüestió.

-          No ho entenc

-          Ni jo tampoc. És parlar per parlar

En aquella selva va córrer la veu que un simi s’havia convertit en home

-          No en veig pas la necessitat – comenta la mona

L’estruç, cansada, recorda un vers apropiadament idiota:

“E tot és bo puix és obra de Déu”

I amagà el cap sota l’ala.