KATIA KABANOVÀ

Música i llibret: LEOS JANACEK a partir de l’obra teatral rusa La Tempesta d’Alexandr Ostrovski, traduïda al txec per Vincenc Červinka Repartiment: Katia                  Patricia Recette Boris                  Nikolai Schukoff Marfa                Rosie Aldrige Tikhon               Francisco Vas Varvara             Michaela Selinger Vània                 Antonio Lozano Glaixa                Mireia Pintó Kuligin               Josep-Ramón Olivé Flekuixa            Marisa Martins Un home          Sergi Bellver Una dona         Tànit Bono Director d’escena: David Alden

Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu Director musical: Josep Pons 08 de novembre de 2018

Avui seré breu, ja que no espigolaré les veus ja que aquest cop valoro molt més el resultat final d’aquesta producció i el resultat va ser òptim.

Katia Kabanovà (estrenada a Brno l’any 1921), és un drama de categoria que acaba en tragèdia amb una música molt bonica i uns moment lírics que fan contenir la respiració. Els personatges, llevat de Katia, són arquetips fets d’una peça que accentuen la humanitat de Katia, entenent per humanitat les contradiccions, els dubtes, les passions, allò que configura un ésser humà.

La tragèdia final és gairebé inevitable. En el primer encontre que Katia té amb Borís ella li diu: “estic casada i hauré de viure amb el meu marit tota la vida”, però després d’haver passat les nits durant quinze dies amb en Borís, mentre el seu marit (Tikhon) és de viatge, Ella ja no podrà viure el que li resta de vida al costat de Tikhon i la seva sogre (Marfa), afegiria, Katia ja no podrà viure de cap més manera perquè el seu cim de la felicitat l'ha aconseguit amb en Borís.

Com els he dit a l’inici no espigolaré les veus, ja que tot l’elenc va estar molt bé en els seus papers, però és evident que Patrícia Recette és qui va rebre més aplaudiments.

Quan la producció, trobo que s’hi diu amb la música i la temàtica de l’òpera, sobri, insinua més que palesa i mitjançant els llums s'aconsegeuix crear el clima que l'òpera necessita.

Quan l’orquestra i el mestre Pons, servidora creu que en aquest repertori Josep Pons s’hi sent còmode i l’orquestra, imagino que cansada de tant bel canto lusinghieri, quan té l’oportunitat de canviar de repertori també li ve de gust lluir-se i certament Director i Orquestra van fer molt bon servei a la partitura.

La sinopsi argumental aquí:

Fotos de la producció:

 

Video promocional: