LOS SINGULARES INDIVIDUOS

LOS SINGULARES INDIVIDUOS Albert Lladó La Isla de Siltolá Sevilla 2016 122 pàgines

FELIX MENDELSSOHN

Felix Mendelssohn

Senyores i Senyors, el dia 24 ó 25 de juny (en el dia no es posen d'acord) de 1840 s'estrenà a Lepizig aquesta Sinfonia-Cantata núm. 2 op. 52 "Lobgesamng (Cant de Loança)", és a dir fa 178 anys,  i com a una servidora li agrada molt doncs l'he fet venir al bloc.

FOTOGRAMAS

Legeixo aquesta notícia a PRNOTICIAS.COM

'Fotogramas' cierra su redacción de Barcelona y despide a ocho periodistas

Malos tiempos para las publicaciones en papel. La revista cinematográfica decana de España, Fotogramas, ha sufrido un duro golpe a su plantilla después de que la editorial Hearst Magazines, el grupo propietario de la cabecera, haya decidido desmantelar la redacción de Barcelona y mover toda su producción a Madrid.
Este movimiento, que se encuadra dentro de un proceso de deslocalización con el que la empresa pretende alcanzar la rentabilidad, ha supuesto el adiós de algunos de los periodistas más emblemáticos de la revista, como Pere Vallin, Phillip Engel o Roger Salvans, que rechazaron la oferta de trasladarse a la capital. Uno de los grandes temores de los compradores de Fotogramas es que este sea el primer paso para la desaparición de la edición impresa y pase a ser exclusivamente digital.
Algunas de las grandes figuras del cine patrio se han manifestado en contra de esta medida, alabando el trabajo de Fotogramas durante sus más de siete décadas de vida y augurando un negro futuro a la publicación. Juan Antonio Bayona, que en los últimos meses ha estado de actualidad por dirigir Jurassic World ha colgado un tweet manifestando “mi apoyo a la redacción de la revista Fotogramas que se ha visto obligada a dejar su puesto de trabajo al no poder trasladarse a Madrid con el cambio de sede de la revista”.

 

DON PASQUALE

Música: Gaetano Donizetti Llibret: Giovanni Ruffini i Gaetano Donizetti Intèrprets: Don Pasquale  Michele Pertusi Norina               Nadine Sierra Matatesta        Florian Sempey Ernesto             Lawrenve Brownlee Notari               Frédéric Guieu Director d’escena                            Damiano Michieletto Director musical                            Evelino Pidò

Cor i Orquestra de l’Ôpera National de París

En tant sols dos mesos de diferència hem pogut veure, aquesta òpera en els cinemes i no ho lamentem, ja que Don Pasquale té molts elements argumentals i musicals interessants.  Sense voler comparar, Don Pasquale sempre m’evoca el Falstaff verdià, o més aviat hauria de dir a l’inrevés, ja que l’òpera de Verdi és posterior a la de Donizetti, ja que ambdós personatges no són cap joia però quins els envolta són pitjor. En ambdues òperes, Don Pasquale i Falstaff són enganyats, ridiculitzats, espoliats per el seu contorn amb el més que dubtós propòsit de donar-los una lliçó.  En aquest sentit servidora no hauria de prendre Don Pasquale com una òpera buffa però... però darrera hi ha la música de Donizetti que rebla la còmedia de l’òpera, llevat d’algun moment musical que ens recorda la humanitat de Don Pasquale.

I essent encara recent la representació de fa un parell de mesos des de l’Scala de Milà d’aquest mateix títol, amb aquesta proximitat entre una i l’altra se’m fa inevitable la comparació. En la producció d’ahir a París, guanyen les veus en detriment de la producció de Michieletto. La producció de Milà era un homenatge, un bon homenatge reblaria, a Cinecittà i a tot el cinema clàssic italià en general, mentre que la producció de Michieletto si recorda un altre cinema, el de Lars von Trier i la pel.lícula Dogville (més avall tenen imatges). No té cap interès la escenografia de Michieletto? No ho afirmaria categòricament, el minimalisme pot ser una virtut, solament que en aquest cas no té ni suc ni bruc.

Quan les veus i segueixo amb la comparativa de Milà, com he comentat més amunt, han estat força millor les veus de Pertusi, Sempey i Serra, tots tres han cantat  molt bé, no puc dir el mateix de Lawrence Brownlee, cantant de qui sempre he pensat que tenia una veu petita i que ara ha perdut la poca brillantor que tenia. Res remarcable de dir de Frédéric Guieu.

Molt bé la direcció d’Evelino Pidò i l’Orquestra així com destacar les veus del Cor.

El llibret aquí.