els gustos reunits: NORMA

dimarts, 27 de setembre del 2016

NORMA

Música: Vincenzo Bellini

Libretto: Felice Romani

Intèrprets:

Norma

Sonya Yoncheva

Pollione

Joseph Calleja

Adalgisa

Sonia Ganassi

Oroveso

Brindley Sherratt

Flavio

David Junghoon Kim

Clotilde

Vlada Borovko

26 de setembre de 2016

Director musical: Antonio Pappano

Director d’escena: Àlex Ollé (La Fura del Baus)

Cor i Orquestra de la Royal Opera House

Ha començat la temporada d’òpera i ballet els cinemes Boliche de Barcelona (per veure la programació poden consultar l’entrada que hi ha més avall). I aquest inici ha estat la Norma des el Covent Garden (oficialment Royal Opera House) i la primera òpera de la temporada per aquest bloc.

I bé... que podem dir d’aquesta producció. Primerament parlar de la posada en escena a càrrec de La Fura dels Baus, sempre tant mesuradament excessius. És una posada en escena que no ens veiem en cor de descriure, amb la presència d’una xarxa de crucifixos com a taló de fons i tot l’imaginari d’una Espanya de generals i negres mantellines. No hem d’oblidar que Norma és la sacerdotessa dels druides i Àlex Ollé trasllada l’acció a una època de postguerra espanyola on no hi havia separació entre l’església catòlica i el poder (em penso que això segueix si fa no fa, igual). I certament que La Fura del Baus se’n surt amb allò que vol transmetre d’ofec i d’opressió, veure aquesta escenografia és fer revenir els malsons. A una servidora li ha semblat que Àlex Ollé passava comptes i es confrontava amb aquest passat. No obstant una servidora té dubtes que tot aquest imaginari sigui ben entès per un públic de religió anglicana, clar que potser, en matèria de religió, ells (i elles) també han tingut el seu calvari.

Seguim amb l’orquestra i el seu director Antonio Pappano. Director que cada cap ens agrada més, tot i que veiem aquesta òpera en cinema vam poder copsar tots els matisos i detalls de l’orquestra. El cor molt bé.

I arribem a les veus. Mirin... les veus són les que hi ha en aquests moments i la cera és la que crema. I vostès és demanaran ho van fer malament? No, se’n van sortir prou bé però com ja he comentat en ocasions precedents, qui viu enyorat de veus pretèrites ho passarà força malament. Ara es canta d’una altra manera, no pas millor, es canta perillosament, és a dir posant en risc la pròpia veu, però bé... aquí no som el guiatge de ningú.

Sonia Yoncheva va fer una Norma força acceptable, la seva veu és mou amb comoditat en la zona mitja i alta però no aguda. La famosa ària Casta Diva de l’òpera, certament, no és de les que quedarà en la memòria, però durant tota l’opera va mantenir un nivell de cant constant.

Joseph Calleja té algunes limitacions (tampoc gaires, si més no, no més que d’altres més notoris) però gestiona molt bé la seva veu i encara conserva un timbre líric i arriba a l’agut sense estridències, però vam apreciar, si més no en aquesta representació, l’entrega d’un cantant, és a dir, un cantant que estava en escena i no com d’altres que sembla que canten només perquè passaven per allà, i això aquest bloc ho agraeix molt.

Sonia Ganassi també és una mezzo de cant força regular, és a dir que no va decebre perquè va estar en la línia del seu cant, però la seva Adalgisa tampoc és de les que quedarà a la memòria.

Brindley Sherratt no volem fer sang.

David Junghoon Kim i Vlada Borovko, millor ell que ella, però en tot cas correctes.

No m’agradaria acabar sense fer notar que el resultat final de l’òpera va ser força bo, en el sentit que hi va haver allò que se’n diu unitat de to, és a dir que tot en un conjunt van fer que fos una Norma força acceptable.

I no podem deixar de comentar la informació que se'ns dona en el decurs de les pauses entre acte i acte, sobretot si ens trobem que el director Antonio Pappano ens fa notar diversos aspectes musicals de l'òpera, com podran apreciar en un dels videos que els deixo més avall.

El llibret aquí.

Fotografies: