http://www.nuvol.com/opinio/carta-oberta-a-xavier-garcia-albiol/
Carta oberta a Xavier Garcia Albiol
/ 17.09.2015
Com recordareu, el candidat del PP a la presidència de la Generalitat de Catalunya ha declarat aquesta setmana la seva intenció de tancar diversos canals públics catalans, radiofònics i televisius. Entre d’altres, Catalunya Música.
I no m’he pogut estar d’escriure a l’exalcalde de Badalona aquesta carta oberta:
Distingit senyor, llegeixo amb
perplexitat la seva intenció de, si arriba a la presidència de la
Generalitat, tancar diversos canals públics de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals. Entre d’altres, Catalunya Música. Deixant de
banda la meva vinculació a aquesta emissora com a col·laborador
que en sóc des de fa catorze temporades al capdavant d’un modest
programa dedicat a l’òpera els diumenges a la tarda, abans de formar-ne
part jo era oient habitual d’aquest canal del grup d’emissores de
Catalunya Ràdio.
Vostè diu que hi ha altres canals
destinats a la música. Certament, però cap de públic dedicat a aquella
música que malanomenem clàssica. I que ho fa en una llengua que és la
nostra i també la seva. A no ser que, quan diu que hi ha altres canals,
es refereix a Radio Clásica, una emissora espanyola que ofereix els seus
continguts en castellà i, per cert, amb uns índexs d’audiència molt
exigus a casa nostra, en comparació a les desenes de milers de Catalunya
Música, que vostè segurament desconeix a jutjar per les seves
declaracions, i que demostren un menyspreu total per la feina feta
durant els 28 primers anys d’existència de Catalunya Música. Un canal
que és l’únic català que forma part de la Unió Europea de Radiodifusió, a
través de la qual projectem els nostres artistes, les nostres
orquestres, les nostres formacions de cambra.
A Catalunya Música tenim una funció
pública, mitjançant la qual hem après a perdre la por al segle XX, a
escoltar solistes, a preludiar els matins, assistir a concerts celebrats
a l’altra punta de món, a escriure notes de clàssica, a passar tardes
d’òpera, a guiar-nos amb l’orquestra i a explicar històries de l’òpera, a
brindar amb cava amb jazz de fons, a acariciar violins vermells davant
d’una pantalla de cinema, i a pensar que només hi falten ments obertes
que entenguin que el nostre és un servei públic que informa, que forma i
que il.lustra, amb professionals preparats i vocacionats, que creiem en
la feina que fem perquè ens sentim amb la responsabilitat de fer
arribar als nostres oients unes músiques i uns contextos que ens ajuden a
ser una mica més cultes, rics, lliures, desvetllats i feliços, com deia
el poeta de Sinera.
Els de la clàssica, senyor Albiol, som
gent pacífica i, com diu la cançó, no ens agrada cridar. Però sí que ens
sabem defensar. Amb arguments molt més sòlids que els seus, perquè ens
avala un patrimoni, el musical, que forma part d’un substrat cultural
que rebenta fronteres geogràfiques, ideològiques, religioses i
idiomàtiques. Si a vostè no li agrada la música, no hi podem fer res.
Però no impedeixi que el servei públic exemplar que fem en un canal que
estimem vagi fent el seu curs, en un context de migradesa cultural com
el que malvivim de fa anys. La música no ens fa rics, però possiblement
sí millors persones.
Amb tota cordialitat,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada