dimecres, 19 de setembre de 2012

LA GAVINA


LA GAVINA
Sandor Marai
Traducció: Jordi Giné de Lasa –
Imona Szabó
Empúries/Salamandra – Narrativa 389
Barcelona 2011
158 pàgines



El primer llibre que vaig llegir de Sandor Marai (Kassa (Hongria) 1900 -  Sant Diego (USA) 1889) va ser La ültima Trobada i vaig quedar realment i agradosament impresionada., feia força anys que no llegia un llibre tant bo.

Desprès en vaig llegir d’altres que també van captar la meva atenció, ara feia temps que no en llegia cap de Sandor Marai  fins La Gavina.

Se’ns indica que el llibre que ens ocupa es va gestar en el decurs d’un període creativament difícil per a Sandor Marai i potser comparat amb d’altres obres de l’autor això és nota, però honestament ja m’agradaria que tots els llibres fruit d’una crisi personal fossin com aquest. És a dir dins del gruix de la producció de Marai no és el més reexit, dins del món literari té moments molt brillants i de molta intensitat.

Per aquest bloc és un escriptor que continua i s’inscriu plenament en el tipus d’escrptiura migeuropea del tombant del s.XIX-XX.

L’argument? Un funcionari amb càrrec coneix una dona que li recorda la seva, morta fa anys, i encara no en vint-i-quatre s’esmicolen converses d’anar i venir l’un amb l’altra. Però això és no dir res la situació és breu les converses intenses.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada