ADRIANA LECOUVREUR

ADRIANA LECOUVREUR Música: Francesco Cilèa Llibret: Eugène Scribe – Ernest Legouvé Adriana Lecouvreur: Barbara Frittoli Maurizio: Roberto Alagna Princesa de Bouillon: Dolora Zajick Michonnet: Joan Pons Abate di Chazeuil: Francisco Vas Direcció musical: Maurizio Benini Direcció d’escena: David McVicar Reposició: Justin Way Escenografia: Charles Edwards Vestuari: Brigitte Reiffenstuel Il·luminació: Adam Silverman Orquetra I Cor del Gran Teatre del Liceu 03 de juny de 2012

Abans de continuar, si volen saber de que va aquest dramon, ei! de categoria, eh! cliquin aquí 

.

El meu amic del bloc La Mirada de Mantua ja en va avisar que el Roberto Alagna estava extraordinari en aquest paper, i és cert, desprès d’uns anys d’incertesa sembla que ha trobat de nou el camí del seus inicis, un cantant brillant i que en la òpera d’avui se’ns ha mostrar ple de facultats, expressiu i pletòric.

Dit això ens queda la resta. En ocasions anteriors ja he comentat que Barbara Frittoli no m’agrada gaire, si més no, en els papers mozartians, bé..... avui tampoc m’ha convençut, ha estat expressiva i ha cantat amb convenciment, ha anat de menys a més, a l’inici amb un molest tremolor que ja he comentat en d’altres entrades precedents, honestament, només puc atribuir els bravos i els aplaudiments que se li han dedicat a la fam del públic de tenir una diva a qui afillar, però que les qualitats vocals de Barbara Frittoli no passen de ser correctes.

Diuen que Dolora Zajick ja no és el que era, alguna cosa hi ha, però si el que li queda és el que hem sentit avui encara ens ho pot fer passar força bé unes temporades (no gaires) més i de Joan Pons, em sap molt de greu de dir, doncs se l’estima molt, que ell sí que ja no és el que era i que hauria d’emprendre un comiat digne i creguin-me que comento això amb molta tristesa. I Francisco Vas que em penso que en el Liceu ha fet tots els papers de comprimari de l’auca, no ha decebut, coneix el seu registre i sap com fer-lo servir.

La producció, d’aparença clàssica i conceptualment molt efectiva, ja que McVicar no ens fa oblidar mai que estem en un teatre, amb una òpera que parla de teatre i que dins de la mateixa obra s’hi fa teatre.

Molt bé l’orquestra i la direcció del mestre Maurizio Benini, ha ho ha fet benini (perdonin, però no me ne pogut estar).

Per acabar comentar-los una anècdota, avui era la darrera representació d'aquesta òpera i els cantants han estirat fins a fer-lo sortit del coverol al mestre apuntador Jaume Tribó, servidora no ha havia vist mai. Ha estat un gest simpàtic.

El video de la producció que hem vist avui: