ARTHUR KOESTLER

MEMORIAS Arthur Koestler Traducció: 1ª part, Flecha en azul: JR Wilcock 2ª part, La escritura invisible: Alberto Luis Bixio Lunen Barcelona 2011 943 pàgines

El nom d’Arthur Koestler és d’aquells, que de manera esparsa, he anat trobant en el decurs dels anys, un nom que sorgia de passada, se’n feia al·lusió però mai com objecte principal del contingut. I de vegades sorgia inesperadament, en articles que no necessàriament eren d’àmbit literari.

A partir d’aquestes al·lusions vaig anar sabent algunes coses fragmentàries, disposava de bocins d’informació que aplegades no feien cap mena de forma. I així ha anat passant el temps sense que m’hi acabés de posar amb Arthur Koestler. Per això aquestes Memòries han estat proverbials, ja que els bocins finalment han encaixat i en un sol volum m’he endut per davant la mandra que en feia dedicar-li temps a l’autor d’aquestes memòries (ja els he comentar en diverses ocasions que la mandra d’aquest bloc té entitat pròpia).

L’obra més coneguda de Koestler és El cero i l’infinit, que honestament, no he llegit i que potser m’hi posaré algun dia però no serà d’immediat, però no obstant aquest comentari, aquestes Memorias són molt interessants, com no sabia ben bé que hi trobaria el seu contingut ha estat una favorable sorpresa.

Primerament s’hauria de dir que són unes memòries històrico-polítiques, que solament abasten els 35 primers anys de Koestler. Si miren la fitxa de més amunt veuran que estan dividides en dues parts i es perquè no les va escriure de manera consecutiva, sinó que en va fer una primera part i desprès d’uns anys en va fer la segona. Però si bé 35 anys poden semblar insuficients, els puc garantir que en aquest cas Koestler va aplegar en 35 anys prou vivències que justifiquen l’escriptura d’unes memòries.

Provaré de ser breu. Va néixer a Hongria l’any 1905, va morir a Londres (suïcidi) l’any 1983. Va viure les dues guerres més importants del s.XX. Feia de periodista i va estar afiliat durant força anys al Partit Comunista Alemany, i és aquí on rau l’ànima d’aquest volum, ja que exceptuant algunes puntualitzacions personals (pares, amants, amics) el gruix d’aquests records fan referència a la seva condició de comunista, a la seva (des)vinculació amb el partit i la seva relació amb l’aparat de Moscou. Però la diferència amb d’altres autors es que no prova de justificar ni justificar-se en la distància sinó que prova de fer-nos entendre com funcionava tot el sistema i les xarxes comunistes en aquella època a Europa, i la subordinació a Moscou que s’hi havia de tenir si hom no volia caure en desgràcia, també comenta abastament el seu viatge per Rússia  i la fam i la pobresa que hi troba. No és pot dir que el tema sigui, hores d’ara, desconegut, però allà on d’altres els mou la rancúnia, A. Koestler intenta posar-hi reflexió tot i que va sortirn-ne  malgirbat i molts dels seus amics van ser víctimes de les purgues soviètiques.

I mentre el llegia, no he pogut evitar de pensar, en el llibre no se'ls nomena,  amb Shostakovich, Prokofiev i la seva dona Lina.

L’escriptura és fluïda i les reflexions són entenedores (sense subterfugis). Molt acurades les dues traduccions i bé.... no sé que més els haig de dir..... entenc que gairebé mil pàgines poden espantar, però crec que són unes memòries que s’han de llegir com si fos un llibre d’història.

Aquest llibre el poden trobar , tant si és aquest volum com les dues parts per separat, a les biblioteques de:

Catalunya

Diputació de Barcelona

Universitat Pompeu Fabra

Ateneu Barcelonès

Biblioteca de Catalunya

Centre de Lectura de Reus

ALTAFULLA.Adults

GARRIGUELLA.Adults

TARRAGONA-Pública de Tarragona.Adults

País Valencià

Universitat d’Alacant

Universitat de València

Bca. Pública Castelló

BPM Massanassa

BPM Sax

BPM Xixona

Ses Illes

Montuïri

Calvià. Magaluf