divendres, 4 de març de 2011

una xacona que no matxaca

Disculpin un títol, creguin-me que he tingut dies més inspirats, però ja veuran com ho justifica.

La Sala Petita del Palau de la Música poques vegades l'he vist tant plena com ho ha estat aquest vespre, han actuat Viktoria Mullova (violí) i Ottavio Dantone (clavicembal), i ja la primera peça – Preludi de la partita BMV 1006 de Bach – que ha tocat la violinista sola, ens  ha deixat a tots clavats a la cadira, donaven ganes de dir-li: “ vale, eh!, si et poses així”, i la resta del concert ha mantingut el mateix nivell, MOLT ALT, llevat de la segona peça del concert que era Haendel – la Sonata en Re major per a violí i baix continu, que aquí ho feia l’Ottavio Dantone amb el clavicembal -, la resta era tot programa Bach i la última interpretació que ens han ofert, de nou Viktoria Mullova sola ,ha estat la Xacona (Recorden el títol d’aquesta entrada), doncs això, la Xacona de la partita BWV 1004 també de Bach.

Jo de música no n’en sé, només sóc molt aficionada, però m’ha semblat que el Bach que han ofert ha estat d’una concepció molt moderna, això costa una mica d’entendre, a veure…… nosaltres podem declamar Shakespeare com fa cinquanta anys o bé, sense canviar ni una coma,  el podem recitar com es fa actualment, doncs això ho podríem portar a la música, cap de les dues concepcions és millor o pitjor, solament diferent, (ja els he dit que he tingut dies més inspirats, no se’m queixin)

Però avui també han passat dues coses amb les que hi penso sovint, la primera és que  en el concert no hi hagut pausa i això m'ha agradat. Sempre hi penso, quan ja estem hem caliu i immerços dins el concert hem de fer una pausa i encabat quan el reprenem  de nou, hem de tornar a refer el procés d'escalfament; i la segona és que per cadascuna de les interpretacions la violinista ha afinat el seu instrument i en això també hi he pensat sovint. Quan és un concert de cambra ,on se solen interpretar diversos compositors i de vegades ni tan sols intercontemporanis, em demano: tots tenen la mateixa afinació? i em quedo amb el neguit que molts dels conjunts sonen igual, bé... però això són boirines meves, és allò de: qui no sap que fer, el gat pentina, doncs jo rumio aquestes coses.

Bé, pensó que ha estat un bon concert, sobre Bach no els dic res per què trobaran a la xarxa informació per avorrir.

I aquí els deixo dues mostres del que deia més amunt, la mateixa Xacona per dos bons intèrprets: Nathan Milstein i la mateixa Viktoria Mullova.

Com sempre si no els agraden aquestes versions poden anar a youtube que de versions de la Xacona (millor busquin per Chacona, la normalització encara no ha arribat a youtube) i de ben segur que trobaran un intèrpret que els serà més escaient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada