dissabte, 3 de desembre de 2011

LA ESCENA, LA CALLE Y LAS NUBES


LA ESCENA, LA CALLE Y LAS NUBES
Fernando Fernán Gómez
Espasa Narrativa
Madrid 1999
214 pàgines


Quan vaig demanar aquest llibre a la biblioteca vaig pensar que era un llibre de teatre, és a dir, un llibre que parlava sobre teatre, però no esperava que fos un llibre de relats, però ja que el tenia l’he llegit.

Ara no toca parlar de Fernán Gómez com actor o director de cinema, sinó com a literat y com a literat  només el puc definir com a correcte, si més no, en aquest llibre.

El recull de relats s’aplega en tres capítols que són els que donen títol al llibre, d’aquests tres capítols potser el més interessant, però sense anar més enllà, seria el de l’Escena, relats dedicats al món del teatre, la gràcia està que és el món del teatre itinerant, dels còmics de carretera.

En totes les narracions se’ns mostren personatges comuns, és a dir, sense senyals extern remarcables i que solament destaquen per sobreviure a la seva quotidianitat. I no és que l’autor no provi de fer, en alguns casos, exercicis d’estil però tot el llibre en conjunt té un color gris/sèpia.

Per acabar diria que el més interessant és allò que explica més que com ho explica, però no sé si n’hi ha prou.