diumenge, 11 de desembre de 2011

FAUST i una addenda


Veuran…. Les entrades el bloc provo de fer-les aviat per si de cas l’endemà no tinc temps i aquest cop les preses potser no han estat bones conselleres.

A l’entrada anterior, vaig comentar que la producció entenia que Mephistophélè i Faust eren dues cares de la mateixa moneda, bé aquesta va ser la meva primera impressió, però aquest matí, rememorant, he pensat que potser no, i que ben bé podia ser el criteri, “Déu va tenir el seu ungit: Crist, Mephistophélè adopta un ungit: Faust”, que com a concepte encara em sembla més encertat. I com aquest bloc no té inconvenient a rectificar, aquí els ho deixo, també hi ha la possibilitat que no sigui cap de les dues coses i que com en literatura, al capdavall, el llibre el fa el lector, en aquest cas l’espectador(a).

En tot cas, si non é vero é ben trobato, i si tot és un invent d’aquest bloc doncs egcortin ma pencho una medaya.

Ah ! aquest cop varem tenir de mestre(ssa) de cerimònies durant les pauses a la mezzo Joyce diDonato a qui algú li hauria de dir que no es pinti els llavis, si més no, de vermell fuoco, tot i els esforços per no pensar-hi, em semblava el Joker de Batmann, i vostès diran….. donaaaa, i calia dir-ho ? doncs, si, perquè la Joyce diDonato és una cantant que m’agrada i com penso que la seva imatge probablement la preocupi, qui sap si algú llegeix aquest bloc i li fa arribar. Si,si, ja poden riure, però aquest bloc que llegeixen quatre i tres són família (és un dir), ja ha tingut dues sorpreses inesperades.

A l'entrada anterior els vaig deixar tres opcions, avui els en deixo la millor opció, un tòpic? si, però trobin un de millor i enmudiré

Ah! i els torno a deixar aquest fragmnent de l’òpera Faust, no me’n puc estar, hi sento una flaca amb aquest video, els motius? Vostès mirin-se’l.