dijous, 8 de desembre de 2011

DON GIOVANNI


DON GIOVANNI
Música : Wolfgang Amadeus Mozart
Llibret:  Lorenzo da Ponte

Don Giovanni                     Peter Mattei
Il Commendatore             Kwangchul Youn
Donna Anna                       Anna Netrebko
Don Ottavio                       Giuseppe Filianoti
Donna Elvira                      Barbara Frittoli
Leporello                            Bryn Terfel
Zerlina                                 Anna Prohaska
Masetto                              Štefan Kocán

Director musical               Daniel Barenboim
Director artistic                 Robert Carsen
Vestuari                              Brigitte Reiffenstuel
Llum                                    Robert Carsen
                                             Peter Van Praet



Aquest bloc torna a parlar de Don Giovanni, aquest cop la representació que els cinemes Girona de Barcelona ens han ofert en directe des de la Scala de Milà, teatre que amb aquesta òpera inicia la seva temporada 2011-2012.

I com estic molt enfadada no posaré el filtre. Amb aquesta producció que La Scala ha triat per encetar la staggione, ha fet el ridícul, ha donat mostres de provincianisme, per no parlar de la poca sensibilitat que ha demostrat, en una producció econòmicament desmesurada, llevat de l’escenografia, tenint en compte els moments crítics que viuen els italians (i tothom en general). I tot això per arribar a un capdavall ben fallit.

Com els dic, l’escenografia és austera, en el sentit que, comparat amb la resta, no és cara. Robert Carsen que sol ser un director artístic força estimulant, aquí ha ideat una posada en escena sense gaire novetats, sense cap troballa rellevant, però sí ha estat encertat en el concepte, portant la sala de la pròpia Scala dins l’escenari, mitjançant un taló que feia de mirall (això no és nou, ja ho va Gilbert Deflo en l’Orfeo de Monteverdi al Liceu dirigit per Jordi Savall) i mitjançant uns grans panells on hi havia el taló de tela de la Scala pintat, es construïen les escenes, i quan convé aquests panells se’ns mostren per darrera amb les motllures que els subjecten, aconseguint que no oblidem en cap moment que Don Giovanni és un personatge que viu damunt d’un escenari, que no és real,  esdevenint el propi Don Giovanni, un mestre de cerimònies.

Provincià?. Sí, ha fet venir per aquesta producció cantants “haiga” (el má grande qu’haiga). Començaren per Anna Netebko, sens dubte una esplèndida cantant, però que li fa pensar que pot ser una bona Donna Anna?; Bryn Terfel de qui fa pocs dies vaig elogiar de manera entusiasta el seu Scarpia de la Tosca, queda molt lluny de ser un digne Leporello; Barbara Fritolli no en va agradar en el paper de Donna Elvira en el Metropolitan i aquí encara m’agradat menys; Giuseppe Filianoti hagués pogut cantar un Don Ottavio acceptable si no hagués estat que el director li ha fet cantar les dues bellíssimes àries amb uns lletjos ornaments; Anna Prohaska (Zerlina) una veu petita però se n’ha sortit millor en el segon acte que en el primer, Štefan Kocán (Masetto) ha defensat el seu paper amb solvència i m’atreveixo a dir que hagués estat un Leporello convincent; el Commendattore de Kwangchul Youn, bé… però sense anar més enllà i arriben a Peter Mattei (Don Giovanni) que és qui ha donat millor el paper i ha cantat com Mozart demana.

I com demana Mozart (és un dir)? Doncs….. amb amor, la música de Mozart no solament demana admiració, o executar-la amb fidelitat, a criteri d’aquest bloc, la música de Mozart demana que se l’estimi com potser cap altre compositor. I el que avui han fet a La Scala és una falta total de respecte cap aquest autor. Tanta cura que posen els teatres per representar Wagner el més fidedigne possible i el mateix podríem dir de Verdi, i amb Mozart sembla que tothom s’hi atreveix, bé….. perquè continuar… no cal perdre més el temps.

El cor ha estat força bé, no així l’orquestra que no passa de regular i pel que fa Daniel Barenboim ha dirigit un Don Giovanni pesantós i avorrit, clar que potser els haig d’aclarir que aquest bloc no sintonitza en la manera d’interpretar i executar (pianista i director) la música del Sr. Barenboim. Quan penso en la seva interpretació d’El Clave ben Temperat de Bach, allà on els dits haurien de ballar ell els hi clava, però bé… ara això no toca.

Bona nit.