diumenge, 8 d’abril de 2012

ON EL FOC NO S'APAGA


ON EL FOC NO S’APAGA
May Sinclair
Traducció: Dolors Udina
VIENA EDITORS /El cercle de Viena
Barcelona 2011
172 pàgines


A part de no ser gaire aficionada a llegir ciència ficció tampoc ho sóc de llegir llibres de terror gòtic, gènere que es va posar molt de moda en el s. XIX, sobre tot  Angleterra on va generar obres que han perdurat en el decurs dels anys.

ON EL FOC NO S’APAGA és un recull de cinc relats de fantasmes i el primer és qui dona títol al llibre, cal assenyalar que l’escriptura d’aquest relats m’ha semblat molt moderna, és  com si May Sinclair hagués fet una passa més i s’hagués deslliurat d’arquetips massa victorians, probablement el seu acostament a la psicoanàlisi va influir ja que els fantasmes que veuen els/les protagonistes de cadascun dels contes no deixen de ser un recordatori d’algún fet que solament ells poden saber.

Desconec si l’ordre dels relats és la mateixa que va fer l’autora o si aquest ordre ha estat posterior, però sigui com sigui és un encert aquesta disposició, ja que la irrealitat va increscendo fins arribar el conte final, la víctima, que m’ha semblat provist d’un sentit del humor sorterrat i aquest cop si que no m’en puc estar d’explicar-ho (una mica solament). En el darrer relat el fantasma assassinat se li apareix a l’assassi, per dir-li el gran favor que li ha fet, i no explico més per no ser una esgarriacries.

En el paràgraf anterior he comentar de l’humor del darrer relat, però si hi penso una mica més, l’humor hi és en la seva mateixa concepció, en el sentit que en la visualització dels fantasmes els personatges la viuen primer amb una certa sorpresa però després amb una incorporació natural a les seves vides. No obstant en cap moment l’autora pretén, de cap manera, fer-nos ni riure ni somriure, bé potser en el darrer (reitero).

Se’ns indica a la contraportada que el primer conte era el preferit de Borges. Jo, més modestament, m’estimo més l’últim, però bé, assenyalo Borges com un indicador a tenir en compte.

Literàriament no és excel però t’anima a proseguir-ne la lectura i al capdavall 172 pàgines és llegeixen en un no res.

Bona la traducció de Dolors Udina.