dimarts, 17 d’abril de 2012

NOTES D'UN ESTUDIANT QUE VA MORIR BOIG


NOTES D'UN ESTUDIANT QUE VA MORIR BOIG
Sebastià Juan Arbó
Club Editor
Barcelona 2011
123 pàgines


Sortosament les Terres de l'Ebre fan força soroll per tal que la literatura ebrenca tingui el seu  lloc, i si poc ser preeminent. I és una sort perquè ens obliga (és un dir) a llegir a aquells autors que solament n'havien sentit a parlar però mai teniem l'esma de llegir-los, com és el cas que ens ocupa.

Honestament, no anava en cap idea premeditada (provo de fer-ho sempre) i deixar que el llibre em sorprengui i aquest ho ha fet. No solament pel tema, si no per la modernitat de l'escriptura.

El relat té dues parts i ambdues en forma diàleg interior, la primera ens situa el protagonista en la seva època d'estudiant i l'escriptura és sorneguera i lúcida, la segona trobem a l'estudiant instal·lat en la seva "bogeria", aparentment desbarrant però l'autor, evidentment, fa que aquest desvari tingui una certa coherència. Personalment em quedo amb la primera part, però és un opció justificada perquè penso que en literatura, la sornegueria ha d'anar acompanyada d'una certa intel·ligència i d'una precisió verbal, si no és així queda només en humor.

A les notes finals del llibre se'ns assenyala que aquest mateix relat, S.J. Arbó el va fer, desfer, refer i varià durant trenta anys, però que sovint els editors publiquen la de l'any 1935, quan Sebastià Juan Arbó tenia 31 anys.