diumenge, 8 d’abril de 2012

MANON


MANON de Jules Massenet
Llibret: Hneri Meilhac – Philippe Gille

Interprets:

Guillot de Morfontaine Christophe Mortagne
De Brétigny Bradley Garvin
Pousette Anne-Carolyn Bird
Javotte Jennifer Black
Rosette Ginger Costa-Jackson
An Innkeeper Philip Cokorinos
Lescaut, Manon’s cousin Paulo Szot
Guards Alexander Lewis - David Crawford
Manon Lescaut Anna Netrebko
Chevalier des Grieux Piotr Beczala
A Maid Kathryn Day
Count des Grieux  David Pittsinger

Orquestra del Metropolitan
Director: Fabio Luisi
Cor del Metropolitan
Director del cor: Donald Palumbo


 PRODUCTION
Laurent Pelly
SET DESIGNER
Chantal Thomas
COSTUME DESIGNER Laurent Pelly
LIGHTING DESIGNER Joël Adam
CHOREOGRAPHER Lionel Hoche
ASSOCIATE DIRECTOR Christian Räth



Nova producció des el Metropolitan Opera de Nova York en el cinemes Icària de Barcelona.

Avui la sala on es projectava en directe aquesta òpera m’ha semblat que tenia el volum una mica més alt del que sol ser habitual i aquest augment resultava una mica molest.

No sol passar que en una producció d’òpera totes les veus estiguin bé o molt bé en aquells papers que han de cantar i avui ha estat una d’aquestes ocasions, des els papers més modestos fins el més importants tots ho han fet bé o molt bé. I entre els que ho han fet molt bé estan evidentment l’Anna Netrebko de la qual ja s’ha dit tot i no cal afegir res més, en Piort Beczala tenor que ja fa temps que segueixo i que com més va més m’agrada i avui ha corroborat de nou que és molt bon tenor i una descoberta, si més no per a mi, Paulo Szot, baríton brasiler d’ascendència polonesa que  m’agradat molt, una veu fresca i en plenitud de facultats, però reitero que si no fos per no allargar gaire aquesta entrada, també la resta del repartiment mereixeria algun petit comentari.

Quan a l’orquestra i el director, tot i que a la breu entrevista que li han fet al mestre Fabio Luisi a la pausa, ha comentat que Massenet és un compositor refinat, aquest bloc hi està d’acord, alhora d’executar la música amb l’orquestra, aquest refinament n’estat absent i sense matisos.

Com a tota òpera francesa, hi ha inclòs un moment de ballet, del qual honestament, si no fos per la música en podríem prescindir.

El cor bé,  però no és dels dies que ha cantat millor.

Pel que fa a la producció irregular, tot i que m’agradat l’estilització i netedat del quadre final i la direcció d’escena força solvent.

L'argument de l'òpera no és un drama d'aquells de categoria, és un drama lleugeret, cliquin aquí.

Els tastets són de la producció que hem vist avui: