un crític dues vegades Just

INDIGNACIONS I PROVOCACIONS Just Cabot A cura de Valentí Soler Edicions 62 Col·lecció l’Alzina Barcelona 1992

El títol d’aquesta entrada l’he manllevat d'en Josep Carner. En Just Cabot va fer la crítica desfavorable d’una traducció de Josep Carner, i el poeta li va respondre que tenia tota la raó alhora que aclaria quines havien estat les circumstàncies d’aquella edició: una editorial havia publicat una traducció de feia vint anys i que ell, en Josep Carner, no havia autoritzat, i va ser així com reconeixia el bon criteri d’en Just Cabot al·ludint, alhora, al seu nom.Aquesta petita anècdota pot fer-nos adonar del tarannà que s’hi donava anys abans d’esclatar la guerra (in)civil.

Aquest cop no els puc adreçar a fer una recerca a la xarxa sobre l’autor,  ja que no hi ha gaire cosa, així doncs els en faré cinc cèntims tot i que molt reduccionista. En Just Cabot va ser periodista vocacional que exercí la crítica literària, i per un període de la seva vida, també l’esportiva, tot i que aquesta darrera no queda reflectida en aquest volum. Va ser l’ànima i el gran impulsor de la revista Mirador. Amic de literats, poetes, pintors, escultors..... Després del ’39, s’exilià a França, visqué a Paris on va obrir una llibreria a Montpasnasse i, llevat d’algunes visites escadusseres, ja no tornà a Catalunya, doncs a causa d’una malaltia no hi va ser a temps.

Aquest és un llibre moral (si aquest mot, hores d’ara, té cap valor que no sigui el d’una moralina jutjadora i simplista), i és moral per què ens ensenya a fer crítica sense ànim  de molestar, a respectar-se un mateix no cedint a l’amiguisme, a fer unes apreciacions justes i àmpliament expositives sobre un autor i la seva obra sense caure mai en la superficialitat, perquè ens ensenya una manera de fer, de dir, de ser d’una alta categoria moral. Ras i curt: un temps que els amics es tractaven de vostè i la paraula donada era inimaginable no acomplir-la.

Per les pàgines del llibre trobem noms prou coneguts Pla, Carner, Llor,  Fagés de Climent, d’Anunzzio, Goethe; apunts sobre la traducció, l’estil..... bé un ampli compendi de temes que ens aboca a la literatura.

Quan el redactat de les seves crítiques, en el ben entès que la crítica no havia de ser ni de bon tros negativa, doncs bé.. quan el redactat de les seves crítiques són d’una acurada pulcritud, una lliçó d’estil; el bon domini de la llengua li permet fer-nos-ho tot prou comprensible. Per entendre’ns, tant de bo aquest bloguet aconseguís fer mai una ressenya, una de sola, com les que feia Just Cabot, i també li agradaria trobar en blocs, revistes, diaris i d’altres el mínim de qualitat d’aquest senyor doblement Just.

Aquest llibre el trobaran:

Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Biblioteca de Catalunya

Universitat de Barcelona

Universitat Autònoma de Barcelona

Universitat de Girona

Centre de lectura de Reus

Universitat Pompeu Fabra

Ateneu Barcelones

i per Girona, Tarragona, Lleida i Terres de l’Ebre podem consutlar:

https://elmeuargus.biblioteques.gencat.cat/search*cat