rip per a un rèquim

Brahms: Ein deutsches Requiem Orquestra Simfònica de Bamberg Cor de Nens de Windsbach Auxiliadora Toleadano, soprano Thomas Laske, baix Karl-Friedrich Beringer – director – Auditori Barcelona // dijous 14 abril 21:00h

En una entrada anterior d’aquest bloc, vaig comentar que el meu Rèquiem de capçalera era el de Brahms, el que no els vaig dir és que era una de les meves obres més estimades. Això significa que aquest Rèquiem l’he escoltat força-força vegades, provo d’assistir als concert on es programa i hores d’ara encara no me n’he atipat.  

De versions n’he vistes i sentides per a tots els gustos, algunes força reeixides i d’altres no tant, però encara no puc afirmar que hagi trobat la versió excelsa, però bé, sovint en tinc prou a sortir d’un concert sense gaires peròs.....

Del Rèquiem ofert avui a l’Auditori, dins el cicle d’Ibercàmera, el que puc dir és que espero que el Cor de Nens (no hi ha nenes) de Windsbach els hagi sortit baratet als programadors, i si no és així, farien bé, per a la propera ocasió, de portar l’Escolania de Montserrat de provada solvència, i com a mínim s’estalviarien els desplaçaments i abaratirien les localitats.

Si faig especial remarca en el cor es perquè és el principal protagonista d’aquesta peça, ja que canta totes les parts i en tres d’elles acompanya els solistes – soprano i baix -.

Però anem a pams, aquest Rèquiem està pensat per a un cor mixt d’adults. Les veus blanques d’un cor de nens no poden mai suplir les veus de soprano i contralts, i les veus dels més grans del cor no estan prou madurs per a les cordes masculines, i ens hem trobat amb unes veus inadequades, però també amb un cor descompactat, en definitiva que semblava un desgavell. Se’ns informa en el programa de mà que aquesta és la quarta temporada que ens visita (el cor), i jo penso: “els deuen contractar durant les rebaixes”.

Veuran, el Rèquiem de Brahms no és fàcil d’interpretar, i no és un Rèquiem que perdoni l’execució de compromís; demana implicació per parts dels intèrprets (cor, orquestra i director) i aquesta implicació passa per poder interioritzar tant allò que és diu (lletra) com la manera com és diu (música). És un Rèquiem, però no una missa de difunts (de fet Brahms el considerava més aviat una peça simfònica), el cor ens parla a nosaltres i ho fa en una llengua col·loquial no pas en llatí, està triat així per què ens ha de commoure, consolar i reconfortar i després, si fóssim persones educades, no aplaudiríem – tal i com es fa amb l’Ave Verum de Mozart -, hauríem d’anar-nos-en cap a casa amb un sentiment de benestar. Tot el benestar que pot menar de la música. Tot això en el ben entès que no cal ser una persona confessional per pode-ne gaudir.

Com ja imaginaran res de tot això ha passat aquest vespre (ei! a criteri d'una servidora, que tampoc pretenc fer càtedra), proporcionalment tot el contrari.

Quan el director, Karl-Friedrich Beringer, ho és del cor però no pas de l’Orquestra Simfònica de Bamberg, la qual ha fet el que ha pogut, doncs bé del director m’estimo més no fer cap comentari, tot i els guardons que l’adornen.

Pel que fa els solistes, se’ns ha anunciat per megafonia que la soprano prevista (Sybilla Rubens) ha hagut de cancel·lar per un problema a les cordes vocals, i en el seu lloc ha cantat Auxiliadora Todedano que ha defensat bé la seva part i el baix, Thomas Laske està proveït d’una veu agradosa però petita.

El públic ha aplaudit molt, però jo li demanaria a aquest mateix públic que durant pauses entre moviments no estossegués de manera tant grollera.

Potser es demanaran perquè faig una entrada tant malcarada, els ho explico, el cicle d’Ibercàmera és un dels més cars, els abonaments (servidora no té abonament)  i les localitats no es pot dir que siguin econòmiques, aleshores el comentari d’aquest bloc és equitatiu a la qualitat/preu que se’ns ha ofert.

Sobre el Rèquiem i sobre Brahms, ja saben: informació a la xarxa que n’hi ha abastament, i abans de fer la despesa de comprar-ne cap versió, provin de trobar-lo a les biblioteques de ben segur que el trobaran o facin tastets en el youtube i si els agrada prou, llavors sí, comprin-se’l sens dubtar-ho.