dilluns, 25 d’agost de 2014

No és que reculem: és que no hem avançat

Darrerament no puc dir que m'hi esforci gaire en aquest bloc, més aviat la feina la fan els tres (gràcies), però ho han d'entendre, d'ençà que treballo de nits, vaig cansada i qualsevol articulet al diari ja em va bé.

Però no se'm queixin, d'acord? que el capdavall els faig partíceps d'una informació que altrament vés a saber si vostès trobarien, aix! quina paciència.......

I és que ahir un amic me'n parlava d'aquest tema.



Publicat a l'ara.cat

No és que reculem: és que no hem avançat


FA ANYS ALGUNS cossos policials van començar a impartir consells elementals per evitar robatoris. No deixeu que s’omplin les bústies, deixeu alguna persiana mig oberta... El fet m’inquietava perquè: 1) delatava el poc sentit comú, se’ns havien de dir coses òbvies; 2) es donaven pistes als lladres de com seleccionar pisos; 3) semblaven més preocupats per trobar excuses per al robatori que per impedir-lo, que en principi és la seva feina; i 4) en el fons et feien sentir culpable i no víctima si et passava alguna cosa. Era gairebé tan absurd com l’acudit on un home va al metge, li explica els símptomes i el doctor, preocupat, li respon: “Caram, això té mala pinta, jo de vostè m’ho faria mirar”. Aquest any la policia espanyola ha escandalitzat donant consells per evitar violacions del tipus “que les noies no vagin soles de matinada” o “abaixeu les cortines”. En resum: no provoqueu. El problema no són aquests avisos elementals que et pot donar un amic o ta mare en la intimitat, sinó que, quan els dóna l’autoritat, sembla que legitimi el que pugui acabar passant. Declaracions troglodites com les de l’alcalde de Valladolid preocupat per les noies que simulen abusos a cop de sostenidor als ascensors confirmen que no som davant de relliscades de gent que parla sense pensar. És pitjor: bona part de la societat sí que pensa, però pensa això i culpabilitza les víctimes. Hi ha una feinada de por a fer. La primera: assumir que no és que anem enrere en l’eradicació del masclisme, és que no havíem avançat gaire.