VEUS De la nova narrativa catalana Selecció i pròleg: LOLITA BOSCH Empúries narrativa 330 pàg. 41 autors i autores (imagino entendran que no els en faci el detall) |  |
Sra. Bosch, si no li molesta l’anomenaré Lolita. Benvolguda Lolita,
He llegit el llibre que ocupa aquesta entrada al bloc, i li diré que m’ha agradat llegir-lo, ha estat una manera de fer una picossada a autors i autores que d’altra manera, probablement, m’haguessin passat per alt, perquè jo, ho admeto, llegeixo poca literatura catalana, en llegeixo però no la sovintejo. No seria prou honesta si li digués que m’han interessat tots els autors/es, com vostè ja deu saber, en un llibre de contes on s’hi apleguen un ventalls tant divers d’escriptors i escriptores n’hi ha per tots els gustos, a mi concretament me n’han interessat dos, que no anomenaré per què no m’agradaria que això fos en detriment de la resta. Però bé..... si mai algú em demana que en penso, no desaconsellaré la seva lectura.
Ara bé, vostè en el seu pròleg es dol que no és llegeix prou literatura catalana, i entenc que es refereix concretament, a tenor del subtítol del llibre, a literatura catalana actual, i alhora que se’n dol també m’ha semblat notar un lleuger to reprovatori cap els lectors que no hi donem suport.
Veurà hauria de reconsiderar de fer un altre pròleg en futures edicions (espero que n’hi hagin més, de debò), però miri...... de l’enquesta que vostè fa als 41 escriptors(i escriptores) seleccionats, només dos autor/a nomenen Quim Monzó, un a Jesús Moncada, una escriptora a Mercè Rodoreda, dos assenyalen Agustí Bartra, una Salvador Espriu, una Joan Vinyoli, dos Gabriel Ferrater, un Ausias March...... paro aquí, la resta d’autors que anomenen els escriptors/res de la seva tria són estrangers, dels seleccionats cap assenyala Pere Calders que hauria de ser lectura i relectura obligada per a qualsevol contista, no ja català sinó de qualsevol país, que tingui la voluntat de ser-ho i ja no dic que algú recordi Manuel de Pedrolo i només li comento dos autors que a criteri meu tenen una literatura comparable a la millor literatura europea i perquè no dir-ho, universal.
Dels contes que configuren el llibre no he trobat cap frase comparable a una de Pere Calders, com pot ser:
- Vinc amb vostè, no voldria ser víctima d’una decisió tardana
N’hi ha que no els agrada el teatre, molt legítim, però no creu que podrien aprendre d’aquesta frase que diu Titus Andronicus a la seva filla, a qui han violat, tallat les mans i la llengua:
- Parla , oh! Tu, mapa del dolor
Com no m’agrada que les meves entrades siguin llargues, i aquesta ja ho és més del compte, no entraré en el tema de les subordinades, que n’hi ha que no saben que existeixen, d’altres transcriuen la realitat, no la descriuen, per què per descriure cal adjectivar – això no ho dic jo, ho diu Josep Pla, que per cert només és nomenat una sola vagada a VEUS.
Disculpi si es nota molesta, cregui’m, no és la meva voluntat, només que penso que quan un vol ser escriptor ha de ser humil.
Cordialment,
Ah! I pot estar-ne segura que, d’ara en endavant, estaré molt més atenta a la producció de literatura catalana, no solament a les traduccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada