VIDES IMPROBABLES Una història des heterodoxos catalans Autor: Ferran Sàez Mateu A contravent 153 pàg. |
Hi ha llibres que quans els veus ja resulten suggeridors, i aquest n’és un, és d’aquells llibres que títol, caràtula i contingut són tot un.
He provat tres cops d’explicar-los el llibre de manera prou atractiva per tal que a vostès els mogui sortir corrents i llegir-lo, però no me’n surto i potser és la gràcia que té, que no sabria ben bé com qualificar-lo.
No és novel·la, no és narrativa, no és assaig, estaria mig camí d’un estudi, bé..... els ho explicaré, l’autor, d’una manera que ja ens explica en el llibre, fa coneixença del Sr. Samuel Carasso Cohen i amb la informació i recerca d’aquest bon senyor proven de treure l’entrellat a quatre vides, que tal com diu el títol, resulten improbables, però no impossibles. Són vides viscudes, és a dir, no són vides inventades sinó que l’autor i el Sr. Carasso intenten de donar sentit a unes persones que fruit de la seva existència esdevenen personatges d’ells mateixos, i honestament, a quin més curiós, i la paraula és curiós, no estrafolari. I segons el Sr. Carasso la història no els ha fet justícia oblidant el seu pas per aquest món i no erà aquest bloguet qui digui el contrari.
Però el llibre també ens ofereix més coses, ja que per millor comprensió dels individus, intenten ubicar-los i acostar-nos-hi a l’època que els va tocar a cadascun. Però sense aclaparar, solament explicant allò que ens pot ajudar a la seva millor comprensió.
I tot això l’autor ho fa amb un llenguatge elaboradament entenedor, sempre cordial i amb un punt, de vegades, d’ironia, dins el qual insereix breus fragments de les converses que va mantenir amb el Sr. Carasso.
Comentar que les quatre vides són ben curioses, però cal assenyalar una cinquena, el propi Sr. Carasso que un cop tanquem el llibre ens ve de gust saber-ne més d’aquesta rara avis (com esmenta Ferran Sáez) que era el Sr. Samuel Carasso.
Només li he trobat un però...... les citacions en llatí no estan traduïdes.
Només li he trobat un però...... les citacions en llatí no estan traduïdes.
Ja deuen haver intuït, que m’ho he passat bé llegint-lo.
Si algú està interessat, el trobaran a les biblioteques:
Diputació de Barcelona
Universitat Ramón Llull
Ateneu Barcelonès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada