dissabte, 19 de març de 2011

dos (llibres) x un (autor)

EL CUADERNO ROJO
Benjamín Constant
Traducció: Manuel Arranz
Periférica
Cáceres 2008
134 pàg.



DIARIO ÍNTIMO
Benjamín Constant
Tradcció Jorge Selvetti
Alfama
Coín (Màlaga) 2008
203 pàg.


Avui no sé si me’n sortiré, ja que m’agradaria animar-los que llegissin aquests dos llibres, els quals, així d’entrada poden ser poc atractius, doncs Benjamín Constant va viure a  cavall del s.XVIII i s.XIX (25 d’octubre de 1767 – 08 de desembre de 1830), però si al final no aconsegueixo engrescar-los(les) ho hauran d’atribuir que sóc maldestre.

Tot i que es poden llegir aïlladament, un complementa l’altre, ja que en el primer, Constant ens explica la seva joventut i el segon, Diario Íntimo, trobem un Constant ja madur.

Però anem a pams.

En El Cuaderno Rojo, ens mostra un jove que es mou més per l’instint que pel seny.
Ens relata el  seu anar i venir per diferents països, amb pocs recursos que, amb molta astúcia,  l”obliguen” a demanar diners a tothom, alhora que també és un jove inexpert en afers amorosos. Tot això Constant ens ho explica amb la perspectiva dels anys, i lluny de caure en el tremendisme o de voler alliçonar, ho mostra amb ironia i amb distància, i també amb benevolència, de qui no s’ho pot – ni és pot ell mateix - prendre gaire seriosament . alhora que ens fa passar una bona estona mentre llegim.
Literàriament, si més no aquesta traducció, no és prou acurada.

Diario ïntimo s’inicia ja en el s.XIX i tota l’alegria mostrada en el llibre precedent s’esvaeix en el segon, doncs trobem un home que amb 37 anys ja ha sabut copsar i assimilar tot el que la vida li ha pogut ensenyar, amb un coneixement de la natura humana i de les causes que poden generar determinats comportaments (Freud encara quedava lluny) que el condueixen cap una certa infelicitat.
A través del diari sabem que va conèixer Schiller i Goethe, i que segons Constant el Faust de Goethe és (transcrit tal i com ho he llegit):  «...releí el Faust de Goethe. Es una burla de la especia humana y de todos los hombres de ciencia. Los alemanes encuentran en él una profundidad extraordinaria, en cuanto a mi, ciento que vale menos de Candide[*]; es igual de inmoral, árido y adormecedor, y tiene menos liviandad, menos bromas ingeniosas y mucho más mal gusto», però tot i aquest comentari, i sense entrar en l’admiració, feia una bona valoració de Goethe. De reflexions d’aquesta mena en trobem forces, totes elles fruit d’una persona lúcida, amb apreciacions del comportament molt encertades fruit d’un ull observador.
Tampoc intenta amagar les seves inseguretats, el seu malestar amb ell mateix i admet que amb el pas del temps s’ha tornat més feble i mentre el Diari avança se’ns evidencia un Benjamín C.  cansat i més introspectiu però també molt més irònic: «....almorcé en casa de la duquesa de Courtaude; al ver como es conmigo, hasta creería que soy una persona muy agradable. Me aburro tanto en sociedad y de la sociedad que me cuesta creer que pueda agradar a alguien....»
Aquesta traducció és força acceptable.
Si han arribat fins aquí, gràcies, i espero hagin decidit fer lectura d’aquest llibres (sobretot per què me n’hauré sortit :-)

Ah! I de Benjamín Constant, ja saben.... cap a la xarxa a buscar, hi ha prou informació.

Aquest cop, ho lamento, no hi ha tants exemplars a l’abast de tothom, però bé.... els trobaran a:
EL CUADERNO ROJO
·        Biblioteques de la Diputació de Barcelona
·        Ateneu Barcelonès
DIARIO ÍNTIMO
·        Biblioteques de la Diputació de Barcelona
·        Universitat de Barcelona
·        Ateneu Barcelonès



[*] Voltaire

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada