Servidora té un réquiem de capçalera, Ein deutsches Requiem, op. 45 de Johannes Brahms (ja saben, informació abastament a la xarxa), si avui està en aquest bloguet és perquè els porto un enllaç acabadet de sortir del forn, d’ahir mateix, Arte Tv ha penjat a la seva web aquest concert:
i de franc. Si tenen curiositat, no ho demorin ja que aquests videos tenen caducitat.
Sí m’agradaria comentar-los que és un rèquiem no litúrgic, és a dir que no segueix les parts habituals: kirye, dies irae, sanctus......, el text com ja imaginen no és en llatí sinó en alemany, i parla més d’aquells que es queden que d’aquells que és moren, musicalment, té una part central que recull uns aires de caire popular, i el veritable protagonista, llevat de la música, és el cor que hi està present (no de cos present, perdonin no m’he ne pogut estar), vull dir cantant tota l’estona.
De tota manera, tot i ser un rèquiem “diferent”, la seva introspecció és indubtable. És un rèquiem tant delicat!!!!!
Disculpin si aquesta entrada es feta una mica a corre-cuita, però no volia deixar passar la oportunitat que tenim de poder veure i sentir el rèquiem a la xarxa, i com tampoc cal que el veiem tot seguit, el podem visualitzar a estonetes i veure si ens agrada prou.
Pels qui no sabem alemany i necessitem la traducció he trobat tres enllaços en francès, en anglès i en castellà per si volen saber què ens diu.
De versions d’aquest rèquiem n’hi ha forces, com fer una tria és una mica difícil, els diré que jo solc escoltar sovint la del director Otto Klemperer – 1962 – Elisabeth Schwarzkopf (soprano) – Dietrich Fischer-Dieskau (baríton) – Philharmonia Chorus & Orchestra
També el poden trobar, sinó aquesta versió, una altra a les següents biblioteques: www.diba.cat/biblioteques
Si hi cap de vostès que no viu a la província de Barcelona i té l’amabilitat de llegit aquest bloc, demano disculpes per no poder dir-los en quines biblioteques públiques poden localitzar aquesta peça, però de ben segur que la trobaran.
A gaudir-ne.
