divendres, 22 de maig de 2015

IVO POGORELICH



IVO POGORELICH, piano
Programa
·       Liszt, Après une lecture du Dante
·       Schumann, Fantasia en do major
·       Stravinsky, Petruixka
·       Brahms, Variacions sobre un tema de Paganini
Palau de la Música – 21 de maig de 2015




Bé..... si els haig de dir la veritat, m’he avorrit, cosa que lamento profundament, ja que anava a aquest concert amb el convenciment que m’agradaria, però malhauradament no ha estat així.

Però anem a pams, Ivo Pogorelich és molt bon pianista, no diré dels grans doncs d’aquests n’hi ha pocs i en vies d’extinció, però sí és un pianista  que cal valorar a l’alça, amb una tècnica i una agilitat, sobretot la mà esquerra, molt i molt apreciable, és a dir que d’aquesta vessant res a dir. Però tot i així, aquest bloc ha trobat que la seva execució era més efectista que no pas sensible, amb uns fortes i pianíssims innecessaris que aplicats a les quatre peces del concert el resultat ha estat d’una certa monotonia, cosa difícil veient el programa. I si no fos perquè servidora és dura d’oïda fins i tot diria que en algun moment s’ha equivocat, tot i que a tocat amb partitura.

De tota manera han de saber que ha tingut molts aplaudiments, que en el seu moment (si encara no ho sabien) la pianista Martha Argerich va dir que era un geni, cosa que aquí no discutirem, si ho diu la senyora Argerich (intèrpret que no engruixeix la fonoteca d'aquest bloc) doncs serà veritat, ella en sap més que nosaltres. Els ho comento per tal que puguin contrastar.

I avui els videos se’ls hauran de buscar vostès, sí, que ja està bé de fer-los sempre la feina (no rondinin), sobretot per què és tard i tenim son.


2 comentaris:

  1. Es veu que la tristor per la mort de la seva dona i mestra fa uns anys l'ha deixat bastant fora de combat..., no és el que era. Igualment, a mi el Schumann em va agradar molt, perquè fart d'escoltar-l'ho, no deixa de ser la de Pogorelich una reinterpretació que, a la seva manera, vaig gaudir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alhora de fer l'entrada al bloc, també vaig tenir present Aliza Kezaradze i, honestament, no vaig voler fer una entrada més llarga, ja que contemplar el dolor de la pèrdua de la seva mestra i esposa ens hagués dut a unes reflexions que haguessin abocat en la actitud de Pogorelichn vers el públic, però bé..... això conduiria a fer una segona entrada al bloc.

      M'alegra que li agradés Schumann, malhauradament no puc dir el mateix, la seva concepció d'aquest compositor no la vaig entendre. Però alhora que m'alegra també lamento que el seu comentari (el de vostè) no sigui més extens i comparteixi amb el bloc i les persones que el visiten allò que li emocionar d'aquesta interpretació.

      Gràcies per visitar el bloc i per deixar u comentari.

      Elimina