dimarts, 18 de novembre de 2014

SCOTT JOPLIN


Sé, estimades i estimats lectors d'aquest bloc, que de fa dies que no passo per aquí però tinc justificació, sí, ara no solament sóc la cantant del kavaret sinó que m'han fet assessora musical i si bé en els programes de mà per la feina d'assessora surto amb el meu nom de gràcia, he hagut de canviar el de cantant i això m'ha tingut entretinguda i enfeinada durant tot aquest temps. I és que vostès no saben que n'és de difícil triar un nom artístic, tant bé que anava jo amb el de La Tangos o La Boleros, que són dos gèneres de la meva especialitat, però la veritat desprès de Rosita Amores......... (sí, encara, servidora segueix impressionada); així que ara que tinc dues feines, amb l'amo del local hem decidit, previ pacte crematístic, que tindré nom de guerra, vull dir de cantant, senyores i senyors quan vegin  amb llum de bombetes vermelles el nom de Plumita Marabú sàpiguen que és una servidora que amb molt de gust els dedicarà una cançó.

I bé, ja veuen que la meva absència queda plenament justificada i com una és seria amb la feina ja he dit que hem de tenir unes mires més altes i de moment el mestre pianista del kavaret ja assaja el títol que els deixo avui i que han sentit milers de vegades, però que avui els el deixo amb versions una mica diferents.

De tota manera la versió de Miss Piggy és la millor i solament podria ser superada, en el supòsit que s'hi posés, Rosita Amores, però mentre això no passa totes les gràcies per la nostra col.lega: Miss Piggy, comparats amb ella la resta ben poca cosa poden fer. És tant arravatada!!!!







Núria Feliu, senyora que ho ha cantat tot
Chat Atkins
Gert van hoef, què tal amb orgue?
Stepan Grytsay, o amb violí?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada