dilluns, 17 de novembre de 2014

AFGANISTAN

Publicat a l'ara.cat


Azita Rafaat: “Vaig vestir la filla de nen i li vaig tallar els cabells perquè fos més lliure”

És una dona atípica a l’Afganistan, amb un reconeixement laboral i social que perd quan entra per la porta de casa. Rafaat va decidir trencar el seu silenci fa quatre anys i confia que el país avanci cap al reconeixement de les dones, ara invisibles

Criada a Kabul en una família amb estudis, Azita Rafaat tenia només 20 anys quan van arribar els talibans a l’Afganistan. La irrupció dels barbuts la va obligar a vestir burca, però veure el món a través de l’espès punt de creu no va ser ni de bon tros el més traumàtic. La seva vida va fer un gir de 180 graus i dels somnis de ser doctora no en va quedar res: es va veure en una regió remota i rural casada amb un analfabet que només volia d’ella un hereu. Un mascle. Gairebé per casualitat va acabar entrant en política i ara és assessora del govern d’Aixraf Ghani.
Confia que Ghani portarà nous aires?
Plenament. És el primer president que esmenta el nom de la seva dona i, per primer cop, ella va assistir a la presa de possessió.
¿Vostè, com a diputada, s’ha sentit impotent per defensar les dones?
Sí, esclar, però és important que siguem actives en l’esfera política i social, si no no tindrem cap possibilitat de canvi.
Dones invisibles, sense veu, talibans, burca... ¿És una bona foto del seu país?
És una realitat, la meva. Des de fa nou anys sóc qui porta els diners a casa, però allà perdo la dignitat que em guanyo a la meva feina.
La seva no és una història usual. Com era la seva família?
El meu pare era professor a la universitat, em va donar molt bona educació. Sempre vaig ser la primera de la classe. El meu somni era estudiar medicina. Tenia una beca quan els talibans van arribar al poder i vaig haver de cancel·lar-la i tornar a casa, com la resta de dones. Els talibans van matar el meu somni, i el meu pare, les meves aspiracions.
Com era la vida sense els talibans?
Al comunisme teníem una vida normal, com a Europa. El trauma va començar amb ells. Imagina el xoc que va ser casar-me amb un analfabet.
No va ser un matrimoni per amor?
Mai he sentit amor. És com si poses el dit al foc i no et permeten cridar. Encara tinc aquesta sensació.
No hi havia un candidat millor?
Vaig tenir altres pretendents, però el meu pare va pensar que el meu cosí m’estimaria més i, a més, seria com un fill per a ell.
Es casa com a segona esposa.
El meu marit volia un fill i la seva dona no es quedava embarassada.
I el nen tampoc no arriba, no?
Sóc mare de quatre filles. La primera reacció de la meva sogra quan en el primer part van néixer les bessones inconscients va ser dir “Tant de bo es morin”.
Un fill està més valorat que una filla?
Sí, sí. Consideren que les famílies que només tenen nenes són febles. El meu marit em pressionava per tenir un fill. Però ningú t’assegura que pariràs un nen, i jo sabia que si en teníem un les meves quatre filles passarien a ser un zero.
I va venir el bacha posh . Què és?
Quan una nena es vesteix de nen i fa vida de nen. En el fons és una manera de pregar a Déu que la pròxima criatura sigui un nen. A la nena se li dóna un nom de nen i se li permet sortir fora de casa i pot ser lliure.
A qui li va proposar?
Li vaig preguntar a la meva filla petita, que llavors tenia sis anys, i n’estava encantada perquè sabia que així tindria més llibertat. Li vam tallar els cabells, li vam canviar el nom pel de nen i es va convertir en el nostre fill. Ella és més lliure i també les seves germanes, que poden anar pel carrer fent creure que van amb el seu germà. Serveix per fer-li veure el meu marit que les nenes poden jugar un rol de nen, que són iguals.
No tem problemes futurs?
Sempre li vaig recordar que era una nena i que quan fos gran hauria de tornar a ser una dona [ara, als 11, ha recuperat la identitat]. Mai la vaig forçar. Jo vaig ser una bacha posh durant dos anys perquè el meu pare necessitava que l’ajudés a la botiga que regentava, mentre que a l’escola continuava sent una nena. I vaig aprendre com tractar els homes, com discutir-hi, fins i tot quan duia el burca. Crec que serà una bona experiència per a la meva filla.
No ha pensat mai a divorciar-se?
No em divorcio per les nenes, perquè tenim una estúpida llei que estableix que els fills pertanyen a la família del pare. Fa més de quatre anys que no tinc relacions amb el meu marit, he acabat amb tots els sentiments i maneres que se suposen que ha de tenir una esposa. Treballo perquè les meves quatre filles tinguin una bona vida, una educació i que trobin un marit que les estimi.
Com arriba a la política?
No va ser decisió meva. Un dia, un ministre va visitar la meva població i en una reunió em vaig atrevir a parlar clar, i ell em va proposar que fos candidata. Va ser molt difícil convèncer el meu marit.
L’altra dona del seu marit, l’entorn, la deuen veure massa moderna.
Sí, no m’entenen, sóc una dona moderna i m’encantaria fer la meva vida. Saps què és el que més trobo a faltar? Ser jo mateixa, la meva vida.
Fins quan pot mantenir la seva situació familiar?
No ho sé. Vinculo la meva felicitat a la de les meves filles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada