diumenge, 2 de novembre de 2014

CARMEN


CARMEN (1875)
Música: Georges Bizet
Llibret:  d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy
A partir de la novel·la de Prosper Mérimée

Intèrprets:

Carmen           Anita Rachvelishvili
Don José         Aleksandrs Antonenko
Escamillo        Ildar Abdrazakov
Micaëla           Anita Hartig
Zuniga             Keith Miller
Frasquita        Kiri Deonarine
Mercédès       Jennifer Johnson Cano
Moralès          John Moore
Le Dancaïre    Malcolm Mackenzie
Le Remendado           Eduardo Valdes
Solo Dancers  Maria Kowroski
                        Martin Harvey

Cor i  orquestra del Metropolitan de N.Y.
Director musical: Pablo Heras-Casado
Director escènic: Richard Eyre

Cinemes Icària de Barcelona
01 de noviembre de 2014




Abans d’entrar en matèria els haig de dir que Carmen no ha estat mai una òpera del gust d’aquest bloc, és més, cada cop que la veig cau una mica més. Dit això, tot el que segueix vostès ho podem llegir amb la cella amunt, com sempre, altrament.

Servidora pensa que Carmen és una òpera  adequada per fer afició, una òpera per enganxar i si és possible quedar-s’hi en el món de l’òpera, però més enllà d’això no li veig gaires més gràcies, honestament. El llibret ja surt carregat de tòpics, els personatges són arquetips de ninotaire, i l’únic que presenta un perfil una mica, només una mica, més matisat és Escamillo, el qual si bé és cert que és un triomfador en el ruedo, desprès és qui és mostra més comprensiu, amb matisos: no es vol barallar amb Don José, per exemple, i estima Carmen tot i saben que durarà poc pel tarannà de la protagonista. Bé doncs tots aquests tipismes encara queden més adobats pels directors d’escena. Com no he llegit la novel·la no puc valorar quan fidedigna és l’òpera a l’obra escrita, en tot cas, això tampoc ens ha d’impedir considerar la òpera per ella mateixa i l’opera per ella mateixa, i sempre a criteri d’aquest bloc, és el que ja s’ha comentat, i només és pot entendre aquesta esquematització pel desconeixement total de llibretistes, compositor i directors d’escena de l’essència i de l’interior del món que volen reflectir. Per reblar el que els dic: és com creure que tots els tirolesos refilen, van amb calça curta i no tenen fred.

La producció d’ahir s’hi va abonar amb tots els tipismes d’això que els dic, la violència en l’òpera Carmen va creixent fins arribar a l’assassinat de Carmen en mans de Don José, però el director d’escena Richard Eyre no va anar més enllà, com gairebé tots els directors d’escena, i confon aquesta violència amb grolleria gestual, empentes, menyspreus, cops, estrebades..... entre personatges i sobretot per part de Carmen, sense entendre que ja el personatge genera incomoditat, quan no, violenta impotència, només per la seva actitud d’autoafirmació. Bé, no voldria allargar-me més amb aquest tema, m’agradaria pensar que ha quedar prou clar.

Musicalment, servidora tampoc es que pensi que és una partitura gaire reexida, però té una virtud al seu favor molt important,  (i em sap greu semblar perdona vides, però no ho sé dir de cap altra manera) i és que les àries més conegudes les coneix tothom, fins i tot persones alienes a l’òpera, és a dir que algunes àries ja han depassat el seu propi àmbit i han quallat arreu i a això cal donar-li el valor que té, que és molt.

Quan les veus, tots i totes, en els seus grans o petits papers ho van fer bé, per tant no entrarem en el detallet que no canvia substancialment el resultat de l’elenc d’intèrprets. Però cal assenyalar que Anita Rachvelishvili (nom impronunciable), va ser una Carmen molt completa escènicament, canta, balla i actua sense complexos i sense defallir vocalment en cap moment.

El llibret de l’òpera aquí

Fotografies de la producció:




Videos de la producció:



I la Carmen preferida d'aquest bloc, Metropolitan 1987, i una Carmen del meu molt estimat Carlos Kleiber, però el meu amor no em cega, i aquest dia del Metropolitan l'Agnès Baltsa estava immillorable de veu i d'intencionalitat, sense caure en la barroeria i també tenim una mostra de la veu d'en Josep Carreras.