dijous, 8 de maig de 2014

JORDI SAVALL


ELS ISREALITES AL DESERT
Die Israeliten in der Wüste

Carl Philipp Emanuel Bach

María Cristina Kiehr, soprano
               Hanna Bayodi-Hirt, soprano
               Nicholas Mulroy, tenor
               Stephan MacLeod, baríton

               La Capella Reial de Catalunya & finalistes de la IV Acadèmia d'Interpretació Musical & Le Concert des Nations
               Manfredo Kraemer, concertino
               Jordi Savall, direcció

Auditori de Barcelona – 07 de maig de 2014




Aquest bloc sempre ha tingut una molt bona disposició cap en Jordi Savall i els grups que lidera, és per aquest motiu que faig aquesta entrada molt i molt a desgrat.

Puc, fins i tot, admetre que potser no era el meu millor dia, però solament ho puc admetre parcialment, doncs força persones vam aprofitar uns breus instant de pausa en el concert per marxar, fins i tot un notori crític musical, sembla que amb això em vulgui justificar però solament es refermar el que tot seguit comentaré.

Abans d’iniciar el concert se’ns va fer una mena de parlament que si s’hagués limitat a explicar-nos, breument, alguna cosa assenyalada de l’obra hagués quedat passable, ja que el programa de mà era del tot i injustificadament insuficient tenint en compte que era una estrena absoluta a Catalunya, però allò es va allargar, per acabar per a millor glòria d’institucions i  del propi Savall. Va ser una nota poc afortunada per no dir una mica de mal gust.

La manca d’informació, que reitero se’ns hagués hagut de facilitar en un programa de mà una mica més acurat (no cal demanar gaire, solament una mica),  va propiciar aplaudiments que a una servidora no li va quedar clar que toqués fer-ho en aquell moment, i que en d’altres temps, el propi Jordi Savall no hagués aprovat.

Quan l’obra pròpiament, no serà una servidora qui digui que no és una obra mestra, és probable que ho sigui, però honestament no m’ho va semblar, tampoc trobo just que hagi estat oblidada, doncs té moments realment molt bonics, però d’altres francament oblidables, a tot això també va contribuir que el “toc” Savall no es va notar, aquell so inconfusible que sempre acompanya tota interpretació d’aquest director i músic ahir no va lluir per enlloc.

Quan el quartet vocal, a destacar María Cristina Kiehr que no solament va cantar força bé sinó també amb intenció, seguida a una certa distancia de Hanna Bayodi-Hirt, no comentarem els altres dos cantants.

De debò que no m’ha fet gens feliç fer aquesta entrada.