dimecres, 19 de març de 2014

WERNER GÜRA


WERNER GÜRA – tenor
CHRISTOPH BERNER – piano

Programa:

F. Schubert: Dotze lieder
R. Schumann: Dichterliebe, op. 48
Palau de la Música Catalana
18/03/2014





Servidora hi ha coses que no acabarà d’entendre mai. Ens ofereixen, em refereixo al públic, dos cicles de lied pel preu d’un i què trobem? Un Palau amb un aforament justet per cobrir l’expedient.

I no s’entén, si més no, servidora, perquè no és pot dir que anem gaire sobrats de música de cambra, i ni molt menys que anem sobrats de Lied, però bé, això és el que hi ha. I si diguessis: home.... és que el tenor desafina (és un dir) seria comprensible, però no-no, el tenor ho ha fet prou bé. Sortosament el públic d’avui sabia que anava ha escoltar, és a dir, no han aplaudit quan no tocava, tothom ho ha fet al final dels cicles; l’estossegador vocacional (existeix, creguin-me, és aquell que sense cobrar per fer-ho, estossega sempre, es canti, s’interpreti o es balli una samba), bé... doncs avui aquest estossegador vocacional com no ha trobar ressò, vull dir que pocs l’han segut, s’ha hagut d’embeinar l’estossec.

Em posaré lírica, és una joia per l’esperit escoltar Lied, el qual, com ja he comentat en alguna ocasió és un gènere que requereix més aviat cantar amb intenció les cançons i el bon gust que no pas ser cantat amb una veu ensordidora.

Werner Güra ha acomplert els paràmetres exigits, ara bé, és un tenor que és mou molt bé en la zona mitja alta, els greus (suaus) li queden una mica ofegats, té una veu bonica i nítida.

Christopher Berner ha estat un bon acompanyant, ha tocat entenent força bé el que tocava, és a dir que sense prendre notorietat tampoc ha passat sense pena ni glòria, més aviat al contrari.

I bé..... els deixo un tastet: