dilluns, 24 de març de 2014

TOSCA




TOSCA
Música: Giaccomo Puccini
Llibret : Giuseppe Giacosa – Luigi Illica
A partir del text de Victorien Sardou

Intèrprets:
Floria Tosca    Sondra Radvanovsky
Mario Caravadossi    Jorge de León
Baró Scarpia   Ambrogio Maestri
Angelotti        Vladimir Baykov
Sagristà           Valeriano Lanchas
Spoletta          Francisco Vas
Sciarrone        Manel Esteve
Carceller         Dimitar Darlev
Pastor             Elena Copons

Director musical        Paolo Carignani
Director d’Escena      Paco Azorin

Gran Teatre del Liceu
23 de març de 2014




Per una servidora Tosca és d’aquelles òperes que com més l’escolto més m’agrada, encara hi segueixo descobrint coses. I servidora es demana, com és possible que el mateix compositor pugui fer Tosca i alhora una cosa amb tant poc suc com Madame Butterfly?. Misteri.

Prèviament, d'aquesta producció,  vaig poder assistir a un assaig, però ja se sap que en un assaig no es poden fer valoracions, però ja sabíem que com a mínin la Sondra R. i l’Ambrogio M. ho farien bé, una altra cosa va ser el tenor d’aquest assaig, diuen, va cancel·lar,  probablement preveient un fracàs. Perquè se’n facin una idea; el públic del Liceu no és especialment delicat en les seves valoracions i una aficionada en escoltar aquest tenor va comentar que ja el podien afusellar en el primer acte i ens l’estalviaríem els dos darrers. Bé aquest inaudible tenor va ser substituït per Jorge de León. Tafaneries del Liceu. (Què mal pensats són!!!!!! No, no vaig ser jo qui va fer aquesta sentència).

Començarem per la escenografia, molt resolutiva en el primer i el tercer actes i una mica inacabada en el segon, llàstima perquè el segon acte és d’una dramatúrgia poderosa. Però em penso que és la primera producció de Paco Azorín i encara es poden esperar bones idees, altrament em vist produccions netament pocasoltes i aquesta no ho és.

Director i orquestra correctes però potser una mica més d’apassionament (l’òpera s’ho val) no hagués estat de més. Els cors, tant del Liceu com l’infantil de Granollers, molt bé en el Te Deum.

I aquí tenim les veus.
Sondra Radvanovsky va cantar molt bé, sobretot en la zona alta mostra una veu molt segura, on potser no se’n surt prou bé és aquelles frases parlades on hi va faltar èmfasi. Ara em posaré intractable. Mirin, en òpera hi ha moments parlats que si no es diuen prou bé, freguen el ridícul, una seria “l’amami Alfredo” de La Traviata (Verdi), i en Tosca n’hi ha dos,no, n’hi ha tres: un cop Tosca mata Scarpia (perquè com és dolent ha de morir), un cop mort li etziba “davanti a lui tremava tutta Roma” però mentre agonitza, és a dir uns moment abans, li ordena “muori, muori, muori” i ja en l’acte final veient com cau afusellat el seu amant Mario Caravadossi, pensant que ho fa veure (tal i com li ha dit ella que ho ha de fer) exclama “Che bello il mio Mario”, bé.... aquí haig de dir que el pobre Cavaradossi mort amb autenticitat perquè l’afusellen de debò. Doncs bé..... per aquest bloc aquest tema d’intencionalitat en la frase, la soprano S. Radvanosky no ho té ben resolt. Per la resta molt bé.

En realitat aquesta òpera s’hauria d’anomenar Scarpia per què és qui encara que no estigui en escena remena tots els fils, fins i tot desprès de mort. A criteri d’aquest bloc Scarpia és més aviat cínic que dolent. Ambrogio Maestri, vocalment, se’n va sortir força bé, sobre tot en el moment més àlgid com és el Te Deum, però no és prou “cínic”, ara faré una conjetura que vostès no s’han de prendre al preu de la lletra, doncs al Sr. Maestri no el conec de res, però diríem que el cantant és bona persona i tot i fent de dolent-dolent, l’home encara és queda curt de cinisme.

Jorge de León, a veure, comparat amb el tenor de l’assaig, glòria, però comparat amb d’altres doncs..... encara li queda molt, però no per falta de veu, sinó perquè fa uns esgarips ben estranys, mereixia un aplaudiment correcte, però no bravos.

De la resta, destacar el sagristà de Valeriano Lanchas, quan la resta van complir amb pulcritud els papers que li pertocaven, i nomenar la veu d’Elena Copons que canta fora d’escena el cançó del pastoret.

La sinopsi argumental aquí.

Informació molt més completa (gènesi i context), aquí

Fotos de la producció


Fragments de Toca en video, bé en aquí no sóc gaire original perquè encara això que van fer Aragall en el paper de Cavadossi i la Callas com a Tosca no s’ha superat, sempre a criteri d’aquest bloc. En el cas de la Callas perquè la intencionalitat de la qual els parlava més amunt, la assumeix abastament.




Si desprès d'aquest Te Deum  interpretat per Thomas Hampson no s'emocionenen més val que ho deixin córrer