divendres, 10 de gener de 2014

SANTA GUDULA



Els haig de dir que una servidora de sants, santes i santorals no està gaire el cas.

Però si aquesta santa treu el cas en aquest bloc és per la seva nissaga, sí-sí, sembla que això de la santedat es hereditari, com les malalties congènites, és a dir, que una neix si hi ha antecedents a la família doncs és probable que hereti santedat.

Aquest és el cas de Santa Gudula, patrona de Brussel·les, que potser vostès coneixen prou bé i jo no, però goitin quina nissaga (segons la viquipèdia):

Santa Gudula

filla de
Santa Amalberga de Maubeuge

germana de:

santa Faraildis
santa Reineldis
Sant Emerbert

cosina de:

Santa Gertrudis de Nivelles

Gosaria dir que vostè (ni jo) tenim uns avantpassats que ens permetin accedir a un vitrall catedralici, però si vol ser el primer o primera de la família que tingui tan nobles fites, primerament haurà de dedicar-se a obres pietoses, que amb la crisi i amb la immigració no li serà difícil, faci una llisa de les seves bones obres per si de cas mai li demanessin un justificant, quan ja en tingui un tou de ben notòries, provi d’entrevistar-se amb un nunci o cardenal (ho trobarà a la guia vaticana) i a veure que passa, de ben segur que no se’n sortirà a la primera, a causa de la demanda de sants (i santes), però no defalleixi i perseveri, perseverar també és cosa de sants.

Ah! i no deixi de veure la pel·lícula Ora de Religione de Marco Bellocchio, no és una obra mestra, però sí molt educativa pel tema que ens ocupa.

.......no hi ha de què, a disposar.




Tot i que Santa Gudula és del s. VII/VIII, els deixo aquest Stella Splendens del Llibre Vermell de Montserrat del s. XIV, amb Hesperion XX i Jordi Savall, sí hi ha uns quan segles de diferència, però ja he fet una entrada prou llarga..... no siguin insaciables.